Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
vasos lucans
Art
Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges, però amb uns caràcters estilístics particulars.
La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum
vasos comunicants
Física
Sistema format per dos recipients o més units entre ells per sota del nivell de fluid (líquid o gas) que contenen, en el qual es compleix l’equació fonamental de la hidroestàtica, segons la qual, en estat d’equilibri, si el fluid no és homogeni, totes les branques del sistema, comptades per damunt del punt d’unió, contenen el mateix pes de fluid; si aquest és homogeni, en estat d’equilibri, com a cas particular, tots els punts d’un mateix pla horitzontal són sotmesos a la mateixa pressió i, per tant, tots els situats en la superfície lliure són en el mateix pla horitzontal.
transposició dels grans vasos
Patologia humana
Malaltia congènita del cor en la qual l’artèria aorta s’origina en el ventricle dret i el tronc pulmonar en el ventricle esquerre.
angiogènesi
Biologia
Procés de formació dels vasos sanguinis en què els nous vasos emergeixen de vasos preexistents.
És típic del desenvolupament embrionari, durant el qual els nous vasos sanguinis penetren dins els òrgans en formació, guiats per la secreció de determinats factors angiogènics És un procés crític per al creixement de qualsevol teixit, àdhuc els tumorals De fet, per tal que un tumor s’expandeixi cal que produeixi factors angiogènics que dirigeixin correctament la formació de nous vasos sanguinis, perquè l’irriguin de manera adequada
aparell circulatori
Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan…
sistema limfàtic
El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base…
angiografia
Estudi radiogràfic dels vasos de l’organisme practicat després de la injecció d’una substància opaca als raigs X.
La tècnica varia segons que es tracti de l’estudi de les artèries arteriografia, les venes flebografia o el sistema limfàtic limfografia L' angiografia de subtracció digital és una nova tècnica arteriogràfica en què mitjançant l’ajut d’un ordinador s’eliminen les imatges dels teixits que envolten els vasos, la qual cosa permet una visió força més nítida
hemorràgia
Patologia humana
Sortida més o menys copiosa de sang fora dels vasos que la contenen a conseqüència d’un traumatisme o de trastorns de la coagulació.
Segons el tipus de vasos lesionats per traumatisme, l’hemorràgia és arterial sang vermella, venosa sang poc o molt fosca i capillar puntets vermells L’hemorràgia és externa si es produeix a través d’una solució de continuïtat de la pell, i interna quan la sang es vessa a l’interior d’una cavitat la pleura hemotòrax , l’abdomen hemoperitoneu , el pericardi hemopericardi o l’úter hematòmetra A vegades, tot i que la sang ha estat vessada a l’interior de l’organisme, pot ésser visualitzada a través dels orificis naturals així, hom parla d' hematèmesi vòmit de sang, d' hemoptisi…