Resultats de la cerca

Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal sobre la carn que, el 1416, enfrontà el conseller Joan Fiveller amb Ferran I d’Antequera, i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 Fiveller exigí al monarca el pagament de l’impost sobre la carn i els queviures en general, tal com feia tota la població, del qual el monarca volia quedar exempt També en tingué l’ afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en…

L’impost sobre la sal era contrari als privilegis i constitucions del Rosselló, i els cònsols de Perpinyà protestaren per decisió del consell sobirà 1662, però, fou anullada la protesta municipal Les mesures preses per obligar a pagar l’impost originaren la lluita oberta contra la gabella, la qual adquirí el doble caràcter d’aixecament popular contra el vectigal de la sal i d’aixecament popular antifrancès Els angelets actuaren entre el 1667 i el 1675 com a autèntiques guerrilles contra les tropes franceses i sobretot contra els funcionaris de la gabella que perseguien els…

Mentre el concessionari o els seus hereus paguessin aquest cànon, el terreny es mantenia en llur poder en la condició d’ ager privatus vectigalisque , però, encara que la possessió fos a perpetuïtat, es tractava només d’una possessio rei i no d’un ius in re

Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El municipi de…

A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del segle V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…