Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
camí veïnal
Construcció i obres públiques
Camí construït i conservat a expenses del municipi amb subvenció estatal o de les diputacions provincials o bé totalment a càrrec seu, bé que l’ajuntament pot fer repartiments entre els veïns.
El camí també pot ésser obra d’una comunitat de veïns o dels propietaris de les terres afectades Acostuma a ser camí carreter però a muntanya hi ha molts d’aquests camins que són de ferradura
junta veïnal
Dret administratiu
Òrgan de govern de les comunitats de propietaris; el nom legal és el de junta de propietaris.
unitat de veïnatge
Urbanisme
Grup d’habitages que té incorporats els serveis col·lectius necessaris per al desenvolupament de la vida de la comunitat: escoles bressol, escola primària, centre social, dispensaris, camps d’esport, banys i diversos establiments d’alimentació.
La idea, creada per Clarence APerry per al pla regional de Nova York 1924, es desenvolupà juntament amb la de ciutat funcional integrada per les quatre funcions residència, lleure, treball i circulació, on la funció residencial no és considerada tant com la suma d’habitatges unifamiliars, cadascun amb la seva parcella, ans com el conjunt d’habitatges amb els seus espais interiors públics, on la propietat és considerada “horitzontal”
desaveïnar
Fer cessar d’estar aveïnat, esborrar del padró veïnal.
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en absència seva,…
entitat local menor
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, nucli (separat) d’edificacions, famílies o béns amb característiques pròpies i peculiars dins un municipi, al qual nucli és reconeguda personalitat jurídica pública i una certa autonomia quant a la prestació de serveis a les persones que hi resideixen.
És una entitat municipal descentralitzada, regida per un alcalde pedani i una junta veïnal que es constitueix normalment en casos de modificacions de termes municipals o en tractar-se de nuclis urbans de nova creació que hom considera que cal dotar d’administració pròpia
franquesa
Història del dret
A l’edat mitjana, condició de llibertat civil o d’exempció de prestació de les càrregues o d’imposts.
De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa del senyor o sobirà
camí de carro
Construcció i obres públiques
Camí que permet el pas dels carros.
No tan ample com la carretera el sòl de la qual és més afermat, acostuma a permetre només el pas d’un carro Els que són establerts damunt la terra endurida solen tenir profundes carrilades o roderes, i per això reben també el nom de camí de roderes, de trilla o de rodes En general han quedat reduïts al servei veïnal
alcalde pedani
Dret administratiu
Alcalde que presideix una entitat local menor i que és designat, entre els seus regidors, per l’alcalde del municipi del qual aquesta entitat forma part.
Té les competències que corresponen a un alcalde, limitades al territori de l’entitat local menor, i en especial les següents presidir la junta o assemblea veïnal, fer-ne complir els acords, aplicar el pressupost i donar-ne compte, tenir cura de la conservació dels camins rurals i de les fonts públiques, controlar els serveis de subsistències i de policia municipal, i auxiliar l’alcalde de municipi corresponent en el manteniment de l’ordre públic
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…