Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dandi
Home que vesteix amb una gran elegància.
medalla
Taca, especialment d’oli, que hom duu en la roba que vesteix.
judo
Esport
Esport-lluita de mans nues que té com a principi d’aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb un esforç mínim.
Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç És practicat en una sala dojo damunt d’un sòl més o menys tou tatami el lluitador vesteix un uniforme blanc quimono , de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments La jaqueta va lligada per un cinturó d’un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka El judo actual fou creat oficialment l’any 1882, per Jigoro Kano, amb la fundació del seu club, el Kodokan, a Tòquio S'inspirà en una lluita de l’època feudal el jujutsu, que podia fins i…
august
Arts de l'espectacle (altres)
Personatge còmic del circ que vesteix ridiculitzant la moda masculina, el rostre arrugat i el nas vermell.
Company del clown o pallasso de rostre enfarinat
transvestit | transvestida
Psicologia
Dit de la persona que s’arregla o es vesteix amb la indumentària considerada pròpia del sexe oposat.
Hom l’anomena també travestí
togat | togada
Que vesteix toga; dit especialment dels antics romans i, encara actualment, dels magistrats i doctors universitaris que la vesteixen o bé tenen la facultat de poder-la vestir.
es
Lingüística i sociolingüística
Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ex. Ara es vesteix. Es renta les mans: Es mengen un tros de pa.
És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any
vel
Indumentària
Religió
Tros de roba destinat a cobrir el cap, determinats objectes i de vegades tot el cos.
En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els musulmans, el vel…
castell
Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…