Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vidriol
Química
Denominació genèrica, obsoleta, dels sulfats.
Així, hom parla de vidriol blanc o vidriol de zinc sulfat de zinc, vidriol blau sulfat de coure II, vidriol verd o vidriol de ferro sulfat de ferro II, vidriol de plom sulfat de plom II, etc
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs
sulfat de ferro
Química
Tecnologia
Sal que es presenta en forma de cristalls verds i és obtinguda per acció de l’àcid sulfúric damunt el ferro.
És emprat, sol o bé combinat sota la forma de sulfat doble, com a reductor És anomenat vidriol verd
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
oli
Química
Oleïcultura
Nom donat a un gran nombre de substàncies untuoses, combustibles, líquides o fàcilment liquidables, generalment més lleugeres que l’aigua, en la qual són insolubles.
Segons llur origen, els olis solen ésser classificats en minerals, grassos o fixos, essencials o volàtils i empireumàtics A més a més, algunes substàncies d’aspecte oliós són anomenades impròpiament olis , sense escaure's en la classificació anterior, com per exemple l’oli de mirbà o nitrobenzè, l’oli d’anilina o anilina i l’oli de vidriol o àcid sulfúric
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la…