Resultats de la cerca

Consta d’un potenciòmetre, acoblat al motor que mou el paper d’enregistrament per tal que a una variació determinada de voltatge correspongui una longitud constant del paper d’enregistrament, i d’un galvanòmetre adequat per a mesurar la intensitat de corrent, la resposta del qual és transmesa al servomotor que mou l’agulla de l’enregistrador El polarògraf, convenientment acoblat a una cella polarogràfica, és molt emprat en anàlisi química polarografia

L’acció del corrent elèctric en el cos és de tres menes estimuladora de les estructures excitables centres nerviosos, cor, etc, calorífica i modificadora de l’equilibri electrolític L’efecte d’aquestes accions produeix la mort per fibrillació ventricular si el corrent és de baix voltatge i per carbonització o aturament respiratori si és de voltatge elevat

Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós

L’activació d’un circuit generalment un flip-flop pel flanc d’un impuls disparament per flanc és conseqüència de la velocitat de variació del voltatge i no del canvi del seu nivell o amplitud

Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i…

Segons l’aparell utilitzat, canvien la intensitat, el voltatge i el temps de pas del corrent Els elèctrodes, banyats d’aigua salada, són collocats en les regions frontoparietals És indicat en estats depressius, quadres delirants, esquizofrènia i, excepcionalment, en els estats maníacs

Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…

La resistència equivalent és igual a la que s’obté si es deixen les fonts de voltatge en curtcircuit i les fonts de corrent en circuit obert La intensitat del corrent s’obté mitjançant la llei d’Ohm coneixent la resistència equivalent i la diferència de potencial entre ambdós terminals

El valor del voltatge de la font es calcula com la diferència de potencial entre les terminals amb el circuit obert la resistència es pot trobar mitjançant la llei d’Ohm, calculant la diferència de potencial a partir de la intensitat del corrent El valor de la resistència és el mateix que si es calcula fent servir el teorema de Norton