Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
taló d’Aquil·les
Lèxic comú
Punt vulnerable i feble d’una persona.
És dit per allusió a la llegenda d'Aquilles
risc geològic
Geologia
Contingència desfavorable de caràcter geològic a la qual són exposats els éssers vius i especialment l’espècie humana i els sistemes naturals.
És la condició, el procés o el succés geològic que pot generar en un moment determinat un dany sobre un element exposat i vulnerable i donar lloc a un desastre S'entén com el producte de la perillositat pel dany
rereguarda
Militar
Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual hom duu a terme les operacions d’abastament i evacuació.
És especialment vulnerable per l’aviació, els míssils i els paracaigudistes La guerra de guerrilles es basa en accions per dominar-la o convertir-la en zona de combat, on l’enemic es desgasta sense profit mentre no es donen les condicions favorables per a atacar-lo
estupre
Dret penal
Delicte consistent a efectuar un coit amb una persona menor en edat núbil mitjançant engany o prevalent-se de la seva superioritat, originada per qualsevol relació o situació.
Es diferencia de la violació pel fet que no hi intervé violència el coit es produeix amb l’anuència de la víctima Antigament, estupre era sinònim de violació d’una donzella, però actualment la majoria de legislacions no tenen en compte que la víctima sigui o no verge, sinó que es tracti d’una menor A l’Estat espanyol, la víctima de l’estupre és la noia entre dotze i divuit anys També té la consideració d’estupre l’incest comès amb una germana o una descendent Segons el codi penal actual, aquest delicte es produeix quan hom atempta contra la llibertat sexual d’una altra persona, ja sigui home…
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits, fa que hagin…
linx
Mastologia
Nom de diversos mamífers carnívors del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, que tenen les orelles acabades en un ble de pèls rígids, la cua curta i dues premolars a la mandíbula superior i que atenyen de 45 a 80 cm d’alçada a la creu.
El linx pardina o ibèric L pardina és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica El linx boreal L lynx, que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent El linx àrtic L canadiensis i el linx roig L rufus són endèmics de l’Amèrica del Nord L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades perquè de les 48 poblacions amb què comptava deu anys enrere, ja només en…
truita
Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
micoplasma
Mycoplasma pneumoniae
Microbe World (CC BY-NC-SA 2.0)
Biologia
Gènere d’organismes procariotes gramnegatius de la classe dels mol·licuts, de la família de les micoplasmatàcies.
Les espècies d’aquest gènere són constituïdes per organismes paràsits o patògens d’un ampli espectre d’animals i d’unes quantes desenes de plantes Les cèllules no tenen paret cellular, fet pel qual són pleomòrfiques Fan entre 150 i 300 nm de diàmetre, i les formes filamentoses arriben a diversos μm Totes les espècies són quimioorganòtrofes i aeròbiques facultatives La seva membrana cellular conté esterol, que el fa vulnerable als antibiòtics poliènics, bé que són resistents a la penicillina Presenten l’òptim de creixement a 37°C de temperatura i a 7,0 de pH Tenen un cicle vital complex Els…
esquer
Electrònica i informàtica
Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l’atenció dels pirates, amb l’objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d’atac.
cuirassat
Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús…