Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xabec
Transports
Embarcació de vela, de tres pals, la més grossa de les d’aparell llatí, d’origen àrab (šabbak), molt emprada a la Mediterrània per a la navegació de cabotatge.
Era una embarcació molt ràpida i molt marinera, i tenia el trinquet inclinat a proa i molt a prop de la roda, el major gairebé en candela, però amb una petita inclinació a proa, i el pal de mitjana, molt a prop del codast, una mica inclinat a popa
llondro
Transports
Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, de 150 a 300 tones d’arqueig, emprada a la Mediterrània des del s XV fins a mitjan s XIX.
Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis
bergantina
Transports
Vaixell de vela mediterrani amb algunes característiques del xabec i altres del bergantí.
Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions
místic
Transports
Embarcació de dos o tres pals, de buc semblant al xabec, usada antigament a la Mediterrània.
A proa portava un botaló i a popa una botafora, i arborava veles místiques
pinc
Transports
Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies menys fines, que fou molt emprada a la mar Mediterrània.
Durant el s XIX els pincs catalans arribaren a efectuar transport a les Antilles
b
Fonètica i fonologia
Grafia representativa en català del fonema consonàntic |b| —que, al seu torn, també és representat per la grafia v, a la major part del territori del català central i a la zona de valencià apitxat— i de l’arxifonema |P|.
Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a b, oclusiva sonora cabdell…
aparell de bergantina
Transports
Aparell mixt de dos pals, l’un amb vela llatina, com els d’un xabec, i l’altre amb veles rodones.
arabisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir de la llengua àrab emprat en una altra llengua.
Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al , com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan segle XII— que no…
aparell de quetx
Transports
Aparell l’arboradura del qual constava, a més del bauprès, de dos pals, dels quals el de proa anava aparellat com el d’un xabec i el de popa com el d’una goleta.