Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
carta ordre de crèdit
Economia
Dret mercantil
Carta que un comerciant lliura a favor d’un altre a fi que aquest pugui obtenir del destinatari fins a l’import màxim que hi consta, per atendre operacions de comerç.
És un precedent dels actualment més usats xecs i targetes de crèdit
dèbit bancari
Total de deutes del sistema bancari en un període determinat.
Es deriva dels xecs que els clients del banc emeten contra llurs dipòsits, primaris o derivats
cambra de compensació
Economia
Dret
Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o subministradores de béns i serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre si.
Les cambres de compensació bancàries són associacions de bancs d’una plaça destinades a cancellar ràpidament els saldos recíprocs produïts per l’activitat bancària normal xecs, lletres de canvi, pagarés, etc mitjançant liquidacions diàries
avançament
Economia
Préstec o pòlissa de crèdit d’un banc comercial a un client a un terme indefinit que modernament tendeix a ésser fixat, cosa que no lleva que gairebé sigui renovat automàticament.
Com a prèstec, és donat en compensació d’uns valors lingots, divises, crèdits a tercers, etc dipositats en un banc pagant interessos per la quantitat prestada Com a pòlissa de crèdit és permès al client de girar xecs fins a una quantitat determinada pagant interessos només per la quantitat retirada La pòlissa depèn de la valoració global del client per part del banquer
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la reducció de la…
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten…
obertura de crèdit
Economia
Dret mercantil
Operació bancària en la qual el banc (acreditant) es compromet a tenir a disposició del client (acreditat) una suma de diners perquè en faci ús mitjançant lletres, xecs, retirada d’efectiu, etc, d’una sola vegada o de forma successiva.
La suma podrà ésser disponible una altra vegada si l’acreditat en reintegra l’import
perforador
Tecnologia
Aparell emprat per a marcar, amb nombres formats per una sèrie de petits forats que en donen la silueta, la mateixa xifra, prèviament seleccionada, en un plec de fulls, un talonari, etc, com és ara l’emprat als bancs per a posar el nombre del compte corrent als talonaris de xecs.