Resultats de la cerca
Es mostren 453 resultats
paper de Xina
Tecnologia
Química
Paper molt prim i resistent, que hom fabricava amb la part interior de l’escorça de la canya de bambú, segons els vells procediments xinesos, i que avui és imitat amb pastes de cel·lulosa.
Hom l’empra per a edicions de luxe
música de la Xina
Música
Música desenvolupada a la Xina.
Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…
canyeller de la Xina
Botànica
Arbre gran, de la família de les lauràcies, d’uns 15 m d’alçària, que hom troba silvestre a les muntanyes d’Indoxina i, conreat, a la resta del sud-est asiàtic.
Proporciona la canyella de la Xina
canyella de la Xina
Botànica
Escorça aromàtica del canyeller de la Xina, substitutiva de la canyella, menys suau i no tan apreciada com aquesta.
síndrome de la Xina
Patologia humana
Expressió inventada als EUA per a designar la hipòtesi fantasiosa d’un accident en una central nuclear de tal magnitud que el nucli del reactor, fos, en no poder expandir-se cap a l’exterior —pel fet d’impedir-ho l’edifici de contenció—, travessés la Terra fins a emergir a la Xina.
setí de la Xina
Indústria tèxtil
Setí de cotó, amb lligat de setí de cinc, emprat per a fer-ne folres.
hibisc
Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o cavitats…
enginyeria de la construcció
enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…
art xinès
Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…