Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
ombres xineses

Ombres xineses d’animals fetes amb les mans
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.
Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-…
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
kungfu
Filosofia
Dit de qualsevol mena de treball, estudi o aprenentatge que requereixi paciència, energia i temps per a la seva pràctica.
Atès que aquesta definició és aplicable a l’exercici de qualsevol de les arts marcials xineses wushu, se les ha englobat sota aquest nom
kenpo
Altres esports de combat
Art marcial d’autodefensa que barreja formes de combat xineses i japoneses.
han
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 202 aC al 220 dC, període interromput per la usurpació de Wangmang (9 dC-22 dC); els hans anteriors a la usurpació, o occidentals, establiren la capital a Chang’an; els hans posteriors al 22 dC, o orientals, l’establiren a Luoyan.
La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme
sinologia
Etnologia
Ciència que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses.
bandera
Història
Organització fonamental de l’exèrcit manxú establerta pel fundador de l’imperi, Nurhachi.
Les banderes manxús eren formades per companyies, i agrupaven no solament els soldats, sinó també, d’acord amb la tradició xinesa, llurs famílies Després de dominar la Xina, els manxús crearen també les banderes xineses hanjun , que foren un mitjà de contacte entre el dominador i el poble xinès La bandera manxú presentava una estratificació social hi havia una bandera exterior i una bandera interior, formada per elements estretament vinculats a l’aristocràcia
qi
Filosofia
En la cosmologia i l’antropologia xineses, energia o substància energètica (literalment ‘vapor’, ‘alè’).
Ho són els cinc elements aigua, foc, fusta, metall i terra i la parella yin-yang La vida humana és un aplec de diversos qi esperits vitals la mort n'és la dispersió En el neoconfucianisme confucianisme apareix el qi com a principi corpori, sensible, font de multiplicitat en l’home, i apariat amb el li , principi racional, és font de maldat
cheng
Música
Instrument de corda pinçada xinès.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han millorat notablement…
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el…