Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
xiulet

Xiulet de bisell
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…
xiular
Mostrar amb xiulets la seva desaprovació (envers algú o alguna cosa).
paràsit
Electrònica i informàtica
Senyal pertorbador que pot afectar el funcionament d’un sistema de transmissió, d’enregistrament, de reproducció, etc, d’informació.
Les causes són diverses segons els casos tempestes elèctriques naturals, dispositius elèctrics que guspiregen, partícules de pols adherides a suports magnètics per càrregues elèctriques superficials, etc i els efectes es manifesten amb xiulets, xerriqueig, etc en els sistemes d’àudio i amb imatges tèrboles, neu, etc en els sistemes de vídeo
acufen
Patologia humana
Sensació auditiva contínua o intermitent en absència d’estímuls exteriors.
Es manifesten com un brunzit, zum-zum o xiulets i, en casos més greus, com fuites de vapor, brogit d’aigua corrent, campanades o picaroleigs Poden produir trastorns psíquics Entre les nombroses causes que els poden provocar, hom distingeix entre les alteracions de l’orella externa i mitjana taps de cera, otoesclerosi, otitis aguda o crònica, etc i les afeccions de l’orella interna neurolaberintitis medicamentosa, tòxica o infecciosa El seu tractament es basa a curar la causa que els produeix
música índia
Música
Art musical conreat pels indis nord-americans.
No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los sota el llavi…
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
escala dels vents de Beaufort
Meteorologia
Escala que permet d’estimar la velocitat d’un vent, una vegada observats els seus efectes.
En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…
música d’Andalusia
Música
Música desenvolupada a Andalusia.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las Alpujarras, els…
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…