Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
yin-yang
Filosofia
En el pensament xinès antic, parella de principis còsmics o qi.
En correspondència amb els bagua Yijing o Clàssic dels canvis confucianisme, yin és l’element fosc, femení, passiu, i yang el lluminós, masculí, actiu L’un genera l’altre alternativament tao, i així totes les coses vénen a l’existència gràcies a llurs múltiples combinacions
blarney

Formatge blarney
Nicholas and Yin-Ying Sushkin (CC BY-NC-SA 2.0)
Alimentació
Formatge irlandès fet amb llet de vaca, de pasta ferma i gust dolç, presentat generalment amb forma arrodonida.
bagua
Filosofia
Els vuit trigrames fonamentals del tractat clàssic xinès Yijing.
Cada trigrama és format per la superposició de tres línies, senceres o partides Una línia sencera representa el yang, principi actiu, masculí, lluminós Una línia trencada representa el yin, principi passiu, femení, fosc La presència d’aquests principis en el trigrama determina la realitat que simbolitzen, començant pel trigrama qian tres línies senceres, que només consta de yang i representa el cel, i acabant per kun tres línies trencades, que només conté yin i representa la terra La combinació dos a dos d’aquests trigrames dóna els 64 hexagrames estudiats pel Yijing…
qi
Filosofia
En la cosmologia i l’antropologia xineses, energia o substància energètica (literalment ‘vapor’, ‘alè’).
Ho són els cinc elements aigua, foc, fusta, metall i terra i la parella yin-yang La vida humana és un aplec de diversos qi esperits vitals la mort n'és la dispersió En el neoconfucianisme confucianisme apareix el qi com a principi corpori, sensible, font de multiplicitat en l’home, i apariat amb el li , principi racional, és font de maldat
tao
Taoisme
Mot xinès que, en la literatura ètica, política i cosmològica, pren diversos significats, com ‘‘llei’’, norma moral o recta conducta.
En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir” En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel Clàssic de la història en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang En el taoisme és l’inefable principi del tot en aquest cas hom l’escriu en majúscula
taitxí
Altres esports de combat
Art marcial d’origen xinès consistent en una sèrie d’exercicis dinàmics i terapèutics, derivats directament del txikung i basats en la boxa xinesa.
Es desenvolupà a partir de formes antigues d’exercicis de tao-yin i de txikung, combinades amb tècniques de circulació del qi energia vital, de respiració i d’elements marcials Els moviments són lents, fluids i coordinats amb la respiració Hi ha diverses escoles com la Yang, la Wu, la Sun, la Chen i la Wudang En l’àmbit esportiu, es fan competicions de mà buida o amb armes bastons curts, espasa, llança, sabre, ventall, individuals, per parelles o en grups, regulades habitualment per les federacions de karate i les seves disciplines associades A Catalunya, hi ha l’Associació de…
medicina tradicional xinesa
Medicina
Sistema de diagnòstic i de mesures terapèutiques basat en un concepte holístic del cos humà i en la idea taoista de l’univers.
El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han…
acupuntura
Figura anatòmica per a la pràctica de l'acupuntura, procedent de la Xina (primera meitat del segle XIX)
© Fototeca.cat
Medicina
Pràctica terapèutica de la medicina tradicional xinesa, consistent en la inserció d’agulles fines en determinats punts del cos humà fins a profunditats variables, de manera que no afectin ni ossos ni tendons.
Segons l’esquema anatòmic tradicional, el cos és recorregut per dotze conductes principals poc diferenciats jing , erròniament i comunament traduïts per ‘meridians’ i per nombrosos conductes secundaris o collaterals luo que comuniquen els diferents òrgans entre ells, i per on circula en sentit únic la sang i el pneuma o alè vital qi, que la impulsa Una deficient circulació d’aquesta energia vital afecta els òrgans corresponents i comporta el desequilibri entre el Yin i el Yang , produint-se consegüentment malalties L’aplicació d’agulles sobre algun dels 361 punts d’inserció o…