Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
ficomicets
Micologia
Classe de fongs de tal·lus unicel·lular o format per un miceli filamentós sense septes.
És un grup primitiu i heterogeni, possiblement originat a partir de flagellats heterotròfics Habiten en el medi aquàtic o en el sòl humit, com a sapròfits o com a paràsits, però en els grups més evolucionats tenen tendència a adaptar-se al medi aeri Típicament produeixen cèllules mòbils, amb un flagel o dos les quals poden ésser zoòspores o zoogàmetes En els grups més primitius, la reproducció sexual és per isogàmia, però en els grups més complexos hi ha gametangiogàmia amb producció de zoòspores en les oomicetals, i gametangiogàmia amb producció de zigòspores en les zigomicetals La…
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i germinen en…
ulotricals
Botànica
Ordre de clorofícies integrat per algues de tal·lus filamentós o laminar, amb cèl·lules uninuclears i amb un cloroplast parietal.
Hi ha isogàmia i també reproducció asexual per zoòspores Comprèn formes marines i d’aigua dolça
ectocarpals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus poc diferenciat, constituït per filaments ramificats, a vegades conglutinats en feixos.
Es reprodueixen asexualment per zoòspores que neixen d’esporangis uniloculars o pluriloculars, i sexualment per isogàmetes Són algues gairebé exclusivament marines
sifonocladals
Botànica
Ordre de clorofícies integrat per algues filamentoses, simples o ramificades, de cèl·lules plurinucleades, amb un cloroplast parietal i amb molts pirenoides.
La isogàmia és la modalitat més freqüent de reproducció sexual També és comuna la reproducció asexual mitjançant zoòspores Comprèn formes marines i d’aigua dolça
quitridials
Micologia
Ordre de ficomicets integrat per fongs unicel·lulars o de miceli reduït, sovint amb una membrana de quitina.
El tipus de reproducció més freqüent és la asexual, mitjançant zoòspores També presenten diversos tipus de reproducció sexual Habiten en medis aquàtics i són paràsits o sapròfits
olpidiàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les quitridials formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
Produeixen a l’interior de l’hoste un zoosporangi, que dóna lloc a zoòspores amb un flagel a la part posterior El zigot pot produir també espores perdurants
esfacelarials
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèl·lula inicial molt grossa.
Hi ha reproducció asexual per zoòspores flagellades i per propàguls claviformes característics, i reproducció sexual per isogàmia o, rarament, per oogàmia Són algues marines litorals, sovint epífites sobre fucàcies i laminariàcies
oomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs paràsits o sapròfits, de miceli ben desenvolupat i de parets cel·lulars cel·lulòsiques.
La reproducció asexual és per zoòspores o per conidis La reproducció sexual és per oogàmia, amb formació d’oòspores Comprèn dos ordres principals el de les saprolegnials i el de les peronosporals