Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Théroigne de Méricourt
Història
Nom amb què és coneguda Anne Josèphe Terwagne, revolucionària francesa que, instal·lada a París, prengué part activa en l’agitació revolucionària i en els aldarulls populars (1789-93).
Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja
Arcelor
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any 2006 dugué a…
Borbó
Nom de diferents dinasties sortides totes de la casa ducal de Borbó i que han fornit de sobirans les cases reials de França (1589-1792, 1814-30), d’Espanya (1700-1868, 1874-1931, i des del 1975) i de les Dues Sicílies (1735-1860), i la ducal de Parma (1731-1860) i la gran ducal de Luxemburg (des del 1964).
Erròniament, al conjunt de les dites dinasties, amb personalitat pròpia i independent cadascuna llevat la de Parma, la qual depenia en certs aspectes de la d’Espanya, ha estat donat l’apellatiu de Casa de Borbó o Casa de França Aquesta denominació, emprada també pels mateixos interessats, fou fomentada per raons i interessos polítics dels sobirans francesos, principalment arran de l’entronització del primer Borbó a Espanya, pels pactes de Família i també per motius d’ordre tàctic i diplomàtic arran de la caiguda de la monarquia a França D’aquesta Casa de Borbó, se’n consideraven caps els…
Ferenc Lehár
Música
Compositor hongarès.
Autor d’operetes de fama universal, fou el millor continuador de l’estil vienès del gènere Les seves obres més importants són Vígözvegy ‘La vídua alegre’, 1905, Der Graf von Luxemburg ‘El comte de Luxemburg’, 1909 i A mosoly országa ‘El país del somriure’, 1929
Elisabet de Bohèmia
Història
Reina de Bohèmia, filla de VenceslauII.
En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa
Felip III de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1419-67).
Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de…
treva de Ratisbona
Història
Acord signat entre França, l’Imperi i Espanya que posà fi a la guerra d’Espanya amb França (1683-84) i a la polèmica hàbilment portada per Versalles sobre les ‘‘Reunions’’ que derivaven dels tractats de Westfàlia i Nimega (1681).
Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay
Ana Ivanović
Tennis
Tennista sèrbia.
Professional des del 2003, ha guanyat els torneigs de Canberra 2005, Montreal 2006, Berlín 2007, Los Angeles 2007, Luxemburg 2007 i Indian Wells 2008 El juny de 2008 assolí el seu primer torneig de Grand Slam en aconseguir el Roland Garros, i se situà com a jugadora número u del món
Cristià d’Oriola
Esgrima
Esportista.
Estudià a Perpinyà i a la facultat de dret de Montpeller Quatre vegades campió d’esgrima a Lisboa 1947, al Caire 1949, a Brusselles 1953 i a Luxemburg 1954 Obtingué medalla d’argent als jocs olímpics de Londres 1948 i d’or als de Hèlsinki 1952 i de Melbourne 1956
Franz Mehring
Història
Política
Polític alemany.
Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista