Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia. Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès (tractat de Troyes, 1420), però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs (1435), bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia. S'uní a França contra Anglaterra (1436), però se'n separà el 1440.
Es casà amb Miquela de França (1409), que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois (1424) i amb Isabel de Portugal (1430). Augmentà les seves possessions amb els comtats de Mâcon i Auxerre (1424) i de Namur (1429), els ducats de Brabant i Limburg (1430) i Luxemburg (1441), i assolí l’administració dels Països Baixos. L’any 1463, però, hagué de cedir les ciutats del Somme a Lluís XI de França. Promogué una gran prosperitat econòmica i afavorí les arts i les lletres. El 1431 fundà l’orde del Toisó d’Or.