Resultats de la cerca

Era a Còrdova l’any 1496, i es traslladà a Sevilla 1508, on realitzà la majoria de les seves obres Es destaquen el retaule de Maese Rodrigo universitat, el de Nicolás Durango 1509-13, catedral i la famosa Verge dels Navegants Archivo de Indias El seu estil, de composició i formes gòtiques, serveix de pont i inicia l’estil renaixentista a Andalusia, de fortes influències centreeuropees

Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951

El 1914 construí, al servei de la firma Leitz, una càmera experimental que feia servir com a material verge la pellícula cinematogràfica perforada i obtenia negatius de doble grandària de la del fotograma de cinema Així creà la càmera Leica , que en el format de 24 × 36 mm marcà l’estètica de la fotografia en el període d’entreguerres L’any 1979 fou creat el premi internacional de fotografia Oskar Barnack

Deixeble, a Vicenza, de Bartolomeo Montagna, passà a Venècia 1492, on fou influït per Giovanni Bellini Els fons de les seves composicions, en un principi arquitectònics a la manera d’Antonello da Messina Sant Sebastià , Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, es desenvolupen cap al paisatge, que embolcalla els personatges amb una atmosfera lluminosa, on el color dóna una visió unitària al conjunt Verge amb dos sants , 1513, Louvre

Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny 1863 — Montecarlo 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa

Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…

Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Després d’ésser dissolta per Felip V, el collegi continuà regit pels dominicans, i després fou seminari diocesà Fins el 1997, que es posà en marxa l’Escola Universitària de Ciències Empresarials Dr Manyà, l’única titulació superior que s’hi impartí durant molts anys era la d’infermeria, que es cursava a l’Escola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta, dependent de l’Institut Català de la Salut Ambdues escoles són adscrites a la Universitat Rovira i Virgili