Resultats de la cerca

Es formà en les disciplines de trampolí, doble minitrampolí i túmbling al Gimnàs Club Guinardó de Barcelona En categoria juvenil fou campiona de Catalunya 1978 de doble minitrampolí En la Copa Catalana fou guanyadora de doble minitrampolí 1979, 1980 i de trampolí i sincronisme 1980, i en el Campionat de Catalunya fou campiona de trampolí 1979 i de sincronisme en trampolí 1980 Fou subcampiona d’Espanya de doble minitrampolí 1979, 1980 Fou jutge estatal i internacional Rebé del premi Catalunya a la gestió en l’esport 1996

S’inicià al Club Can Mèlich Arribà a ser número u del rànquing europeu júnior, i guanyà tornejos com el British Junior en diverses categories Ha estat onze vegades campiona de Catalunya 1997-2000, 2002-08 i set d’Espanya 1999, 2000, 2005-09 Ha estat disset vegades campiona de Catalunya per equips amb el Can Mèlich 1996-2012 i setze d’Espanya 1996-2009, 2011, 2012 Amb la selecció catalana guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya autonòmic 2002, 2003, 2004 Fou campiona d’Espanya universitària en individual i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 Amb la selecció espanyola ha…

Membre del Club d’Escacs Vilafranca, fou campiona de Catalunya en categories inferiors i, en la competició absoluta, fou segona amb només catorze anys 2010 i campiona un any després 2011 Ha jugat amb la selecció catalana

Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà Jaume en la seva frustrada invasió del comtat d’…

Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil

En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa

Fou jurada hereva de Castella a les corts de Madrigal 1476 Fou casada 1490 amb el príncep Alfons, primogènit de Joan II de Portugal, que morí al cap de poc 1491, i després 1497 amb el germà, el rei Manuel I, de qui fou la primera muller El 1498 els aragonesos es negaren a jurar-la hereva Morí en donar a llum el príncep Miquel

Fou disposat el seu casament amb Frederic III, rei de Romans i duc d’Àustria i Estíria, fill de l’emperador Albert I, el qual s’efectuà per poders a Barcelona 1313, i personalment 1315 a Ravensburg, on fou coronada Feu construir a Viena l’església dedicada a sant Lluís oncle matern seu Morí cega

Filla de Jaume I i d’Anna de Dinamarca, es casà 1613 amb Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i l’impulsà a revoltar-se contra l’emperador Vençuts els bohemis a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, s’exilià a Holanda El 1661 es traslladà a Anglaterra

Filla del príncep Hermann de Wied, es casà 1869 amb Carles I de Romania Amb el pseudònim de Carmen Sylva , escriví en alemany, en francès i en romanès A les seves obres poètiques Safo 1880 i Unter der Blume ‘Sota la flor’, 1903, de caire romàntic, cal afegir novelles i narracions, el recull de llegendes Rumänische Dichtungen ‘Poesies romaneses’, 1881 i les Pensées d’une reine 1883