Resultats de la cerca

Té l’origen en la fusió del Partit Comunista d’Angola amb altres partits independentistes de l’Angola colonial el 1956 Sota el lideratge de Viriato da Cruz i posteriorment d’ Agostingo Neto , des del 1960 s’alià amb els moviments d’independència de la resta de colònies portugueses africanes Guinea-Bissau, Cap Verd i Moçambic El braç armat de l’MPLA hostilitzà el govern colonial portuguès fins el 1975, que, amb la independència, els partits angolesos formaren una coalició de govern que ràpidament es fragmentà en dissensions internes i donà lloc a una guerra civil que…

Té l’origen en una escissió del Front Nacional d’Alliberament d’Angola FNLA Després de la independència 1974, aquest partit, l’ MPLA i la UNITA formaren un govern transitori que acabà amb l’enfrontament entre les tres faccions, el qual desembocà en una guerra civil Els Estats Units i Sud-àfrica donaren suport a l’FNLA i a la UNITA, i la Unió Soviètica a l’MPLA A partir de l’any 1990, la UNITA i l’MPLA iniciaren negociacions, sota els auspicis del govern de Portugal El 1992 se celebraren eleccions que donaren la victòria l’MPLA, però la UNITA i Savimbi rebutjaren els resultats El…

Nacionalitzat espanyol, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1967-69 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça, jugà com a davanter en 33 partits de Lliga i marcà 9 gols

Estudià a la Universitat de Coïmbra i posteriorment a Suïssa Activista de la Unió dels Pobles d’Angola més tard FNLA, el 1966 topà amb el líder d’aquesta organització, Holden Roberto, i creà la Unió per la Independència Total d’Angola UNITA, que liderà Arran de la independència d’Angola 1975, proclamà la república d’Angola simultàniament a la del Moviment per a l’Alliberament d’Angola MPLA, que fou l’inici d’una guerra civil amb connotacions internacionals, amb Sud-àfrica, Rhodèsia i la Xina a favor de la UNITA El 1976 l’MPLA s’…

Féu estudis universitaris a Coïmbra i a Lisboa Empresonat sovint per la seva oposició al domini colonial portuguès, el 1959 tornà a Angola, on milità en el Movimento Popular de Libertação de Angola MPLA, el qual presidí 1962-77 Dirigí les guerrilles del MPLA contra l’exèrcit portuguès, i, més tard, assolida la independència, fou president de la República Popular d’Angola 1975-79 Fou també un reconegut poeta Colectânea de poemas , 1961 Com os olhos secos , 1963 Sagrada esperança , 1974

Fill de colons portuguesos establerts a Angola el 1938 Empresonat en 1961-72 al camp de concentració de Tarrafal Cap Verd per la seva participació en el MPLA Movimento Popular de Liberaçao de Angola, la concessió d’un premi a la seva novella de denúncia Luuanda 1965 fou el motiu adduït per a prohibir l’Associació d’Escriptors Portuguesos Ha publicat altres novelles i narracions de temàtica similar A cidade e a infãncia 1960, A vida verdadeira de Domingos Xavier 1971, Vidas novas 1974, No antigamente, na vida 1974, Nós, os de makalusu 1975, Macandumba 1978, João…

Té l’origen en l’organització política i guerrillera d’alliberament ovambo, fundada el 1957 per Herman Toivo ja Toivo, que el 1960 adoptà el nom actual, sota la direcció de Sam Nujoma Multiracial i marxista, lluità contra l’intent de Sud-àfrica de consolidar la seva hegemonia a Namíbia El braç militar de la SWAPO, l’Exèrcit d’Alliberament Popular de Namíbia, atemptà des del 1966 contra objectius sud-africans al territori i rebé el suport d’Angola i Zàmbia on installà les seves bases i de forces cubanes Com a represàlia, aquests estats foren atacats per Sud-àfrica Del 1973 al…

Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola  MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto  a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola  UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA…

La seva activitat comprèn el cicle complet del petroli Participa en explotacions a la mar del Nord, els EUA a través de la filial American Petrofina Incorporated, el Canadà i el Zaire El 1975 foren nacionalitzats els seus interessos a Angola El 1985 tenia 22 700 empleats, i les vendes del grup foren de 9 834 milions de dòlars

La seu del secretariat és a Gaborone Botswana Tingué els seus orígens en la Conferència per a la Coordinació del Desenvolupament de l’Àfrica del Sud, creada el 1980 per Lesotho, Botswana, Zàmbia, Zimbàbue, Tanzània, Angola, Moçambic, Swazilàndia actual Eswatini i Malawi amb la finalitat de reduir la seva dependència econòmica de la Sud-àfrica de l’ apartheid Posteriorment s’hi han afegit la República Democràtica del Congo, Maurici, Namíbia i Seychelles El 1993 es transformà de conferència a comunitat i adoptà el nom actual El 1994, la República de Sud-àfrica ingressà a l’…