Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Miquel Cervià
Cristianisme
Franciscà.
Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847
Club Esportiu Cervià
Futbol
Club de futbol de Cervià de les Garrigues.
Fundat l’any 1921, és un dels clubs més antics de les terres de Lleida Alternà la primera i la segona divisió territorial, tot i que la temporada 2009-10 descendí a tercera territorial Juga al camp municipal de futbol i el 2010 tenia uns 150 socis
comtat de Cervià
Història
Títol senyorial concedit pel primer Carles III el 1707 a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès).
Ha passat als Montagut
Berenguer de Cervià
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí 1434-70 les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella 1436-57, pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols
Cervià de Riera
Història
Ciutadà de Mallorca i polític al servei del rei Pere II el Gran i del seu fill Alfons II.
El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis
Arnau de Llers
Història
Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser.
Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida
Giovanni Guareschi
Literatura italiana
Novel·lista italià.
El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró
Llorenç Pagans i Julià
Música
Tenor i compositor català.
Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de cant i com a…
Josep Baró i Güell
Música
Professor de cobla i mestre director.
Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona
Miquel Rué i Rubio
Música
Músic.
Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina 1887 L’exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa 1900 i Canto gregoriano 1905