Resultats de la cerca

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la batalla de Muret…

Filla del comte Bernat VIII de Comenge El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I 1339, els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars 1343 Vídua 1347, governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i…

Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni

Fill d’Arnau II de Comenge, el succeí vers l’any 1003 Féu construir la collegiata de Casanova de Burjac El 1026 presidí a Fustinhac una assemblea per decidir si el priorat de Peyrissas depenia o no de l’abadia de Lezat, a la qual féu donació, l’any 1035, de l’església de Sant Vicenç i de l’alou de Vaorra

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana, Receptari de Manresa…

Alguns historiadors neguen que hagués arribat a ésser comte

Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a terme i pels…

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i d’…

Fill de Roger III de Coserans i de Garcia d’Espanha, de qui heretà el cognom i la senyoria de Montespan S'intitulà, com el seu pare, comte de Pallars, en detriment del seu oncle Arnau Roger I —a qui intentà de prendre el comtat el 1283— i de la filla d’aquest, Sibilla, la qual atacà amb l’ajut de forces gascones 1288, 1294, 1298, 1301, lluita que continuà, sense èxit, el seu fill Roger IV

Dels seus pares heretà Carcassona i part del Rasès i de Comenge, mentre els seus germans, Odó i Ramon, rebien respectivament la resta del Rasès i del comtat de Comenge Fou víctima de l’ambició del comte Oliba I Cabreta de Cerdanya, que vers el 981 li disputà la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, i que acabà prenent-li, segons uns historiadors, el Perapertusès meridional i, segons altres, el Capcir El 979 féu un pelegrinatge a Roma juntament amb els abats de Sant Pere de Rodes, de Sant Hilari de Carcassona i de Sant Pere de Besalú, el…