Resultats de la cerca

Actiu a Barcelona, féu vitralls per a la catedral i per a la casa de la ciutat 1449 i 1465 Treballà també, a Barcelona, vitralls per a la catedral de Saragossa

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Fill i successor de Xildebert II, començà el regnat sota la tutela de la seva àvia, la visigoda Bruniquilda , i des del 596 sota la influència dels magnats del regne El seu germà, Teodoric II de Borgonya, empès per Bruniquilda, s’apoderà del seu regne i el derrotà a Toul i prop de Zülfich 612 Fou empresonat i després condemnat a mort juntament amb el seu fill Meroveu

Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963

Ambaixador de Carlemany a Bizanci 813, mestre a l’escola palatina de Lió Fou un dels representants de l’anomenat renaixement carolingi escriví diverses obres sobre temes litúrgics, entre les quals sobresurt el llibre De ecclesiasticis officiis , que tingué molta influència sobre el desenvolupament ulterior de la litúrgia Algunes de les seves opinions foren condemnades pel sínode de Quierzy l’any 838

Fill de Khildebert II, succeí aquest a Borgonya S'establí a Orleans i començà a regnar sota la tutoria de la seva àvia Bruniquilda que residia a Metz amb el seu germà gran Teodobert II d’Austràsia Lluità amb el seu germà contra Clotari II de Nèustria, però no pogué eliminar-lo per l’oposició de la noblesa austrasiana 605, enemistada amb Teodoric pel fet que aquest estava sota la influència de l’àvia Bruniquilda, que ells havien tret de Metz 600 El 610 intentà d’envair Alsàcia i tingué fortes lluites amb el seu germà Teodebert II, el qual vencé a Toul el 612 i així es…

Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia

Adquirit el 1978 per participar en accions ecologistes, s’enfonsà al port de Waitemata Nova Zelanda el 10 de juliol de 1985 per l’explosió d’una bomba collocada a bord per agents secrets del Govern francès, en un intent d’evitar les protestes ecologistes contra les proves nuclears a Mururoa L’explosió causà la mort del fotògraf portuguès Fernando Pereira Fou substituït pel Rainbow Warrior II 1989 i pel RW III 2011

Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic

Participà, com a militar, a la campanya de Rússia i fou fet presoner i internat a Saratov, on treballà per establir les bases de la geometria projectiva Féu també importants estudis i treballs en mecànica La seva obra principal és Traité des propriétés projectives des figures 1822