Resultats de la cerca

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…

Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…

Amic de Goethe, fou un dels representants del Sturm und Drang , juntament amb FMKlinger i JMRLenz La seva obra dramàtica, dirigida contra la noblesa, presenta una excellent caracterització dels personatges La influència de Goethe es palesa sobretot en Voltaire am abend seiner Apotheose ‘Voltaire al caient de la seva apoteosi’, 1778

Fou un gran anatomista, en obres com L’escorxat 1766 o la Diana 1781 collecció Caloustre Gulbenkian, Lisboa i també en el seus retrats, essencialment de la burgesia intellectual del seu temps, que tenen una elegància perfecta i clàssica Cal esmentar-ne els busts de Diderot 1771, Sophie Arnould 1775, Louise i Alexandre Brongniart 1777, Franklin 1778, Buffon 1783, Mme Houdon 1787, Voltaire 1788, tots al Louvre, i el Voltaire assegut de la Comédie-Française

Caputxí, probablement secularitzat El 1770 feu una interessant traducció al català de Zaïra , de Voltaire La versió, en alexandrins apariats, és molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que en ocasions es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà Constitueix la primera mostra de la influència francesa en el teatre rossellonès S’ha especulat amb la possibilitat que estigués relacionat amb el grup de Tuïr, ja que la còpia que hom posseeix de la versió de Sibiuda la feu Guillem Agel el 1782 Bibliografia Carbonell, J 1962 “Dues traduccions…

Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme

És autor d’una Histoire de Louis XI D’esperit illustrat, succeí Voltaire en el càrrec d’historiador oficial Escriví les Considérations sur les moeurs de ce siècle

Escriví Mon testament , libel en què atacava violentament la religió i les institucions polítiques i socials del seu temps Voltaire en publicà diversos extractes Testament du curé Meslier 1762

D’àmplia cultura literària i científica, fou amant de Voltaire, per qui abandonà la família Entre les seves obres destaquen  Traité sur le bonheur i Institutions de physique 1740 Traduí al francès els Principia de Newton

Fou autor, entre altres obres, d’unes Réflexions philosophiques et littéraires sur le poème de “La Religion naturelle” 1756, contra Voltaire, i d’una sèrie d’elogis de personatges Marc Aureli, el duc de Sully, Descartes, etc