Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
Pascual Fuentes i Alcàsser
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant propi de l’…
Pasqual Fuentes i Alcàsser
Música
Compositor.
Es formà a la catedral de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrasí, i més tard fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu de València L’any 1757 fou nomenat mestre de capella de la catedral de València, càrrec que ocupà fins a la mort La seva producció comprèn nombroses obres religioses, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental N'és la part més notable uns cent trenta villancicos , la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès Per la seva originalitat…
Lluís Hernández i Alcàsser
Cristianisme
Política
Capellà i polític.
Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972 Fou també professor de…
Domènec Alegre
Astronomia
Astrònom.
Ingressà el 1636 a l’orde de predicadors És autor, entre d’altres obres, d’un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco
Vicent Iborra i Gil
Economia
Empresari.
Dirigí nombrosos negocis relacionats amb empreses navilieres, explotacions agrícoles, banca, assegurances, immobiliàries i serveis, i en presidí diversos organismes de coordinació Director general de comerç i política aranzelària 1933-34 i 1935, creà el Servei d’Ordenació, Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions i el Consolat de la Llotja de València Fou president de l’Ateneu Mercantil 1952-55 i del València Club de Futbol La seva família creà 1968, amb el seu nom, una beca destinada a fomentar estudis jurídics i econòmics sobre el País Valencià
Zayyān ibn Mardaniš
Història
Darrer senyor del regne musulmà de València (1229-38).
Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de…
Acadèmia del Parnàs
Acadèmia literària formada a València a la segona meitat del segle XVII.
Era rival de l' Acadèmia de l’Alcàsser Cultivà la poesia i la literatura dramàtica en castellà En aquesta acadèmia inicià la seva activitat literària Manuel Martí, el futur degà d’Alacant
Josep Caudí
Disseny i arts gràfiques
Projectista i gravador.
Projectà, a València almenys del 1662 al 1673, els grans aparells ornamentals per a solemnitats El 1687, Carles II el nomenà ajudant de traçador major de les obres de l’alcàsser de Madrid i de llocs reials
Josep Vicent Torres i Eiximeno
Història
Militar
Militar.
Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…