Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961. Fou successivament vicari de Santa Engràcia (1962) i de Sant Pacià (1963), adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet. Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes, l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci. Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972. Fou també professor de religió a l’INEM Puig Castellar (1976), el primer institut de la ciutat, on la seva intensa activitat social li valgué el sobrenom d’el cura rojo.
Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (1974), fou el primer alcalde elegit democràticament de Santa Coloma de Gramenet (1979). Reelegit successivament, cessà en el càrrec el 1991. Prioritzà la lluita contra la pobresa, l’exclusió i l’ordenació urbanística en un municipi que havia crescut acceleradament a causa de la immigració. Posteriorment fou rector de Sant Sebastià, a Barcelona (1999), renuncià el càrrec el 2001 per a restar-hi com a adscrit fins el 2006, que ho fou a la parròquia de Santa Madrona i nomenat també rector de Santa Clara de Badalona.