Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Palau de Congressos de València
Arquitectura civil
Recinte d’exposicions i congressos de la ciutat de València, inaugurat el 1998.
Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc
Tourte
Música
Família d’arqueters francesos activa a París entre el 1740 i el 1835.
Les seves obres revelen un esperit de renovació d’aquest important accessori Per tal d’aconseguir més força i equilibri, assajaren les fustes més diverses a fi de donar a l’arc una corba de forma convexa, i no còncava com es feia a l’època Idearen la noueta ajustada per mitjà d’uns cargols i un botó exterior d’ivori per a facilitar-ne el desplaçament en tensar i destensar la metxa de pèl, que fins llavors es tensava per mitjà d’una cremallera esculpida a la mateixa vara o amb la mà que agafava l’arc Els Tourte són considerats amb tota justícia els inventors de l’arc modern Els…
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
Antoni Batista i Viladrich
Periodisme
Periodista, musicòleg i escriptor.
Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…
,