Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joan Mirambell i Bertan
Capità mercant.
Manà la goleta “Constancia”, amb bandera brasilera, però matriculada a Barcelona, i el 1834 fou empresonat a Montevideo Uruguai es trobava aleshores en guerra amb el Brasil Aconseguí de convèncer el president Rivera per tal de obrir els ports als vaixells espanyols i així es restablí el comerç marítim amb l’Uruguai i la zona Arran del seu èxit, fou rebut triomfalment a Barcelona, on creà una Junta Mercantil per a regularitzar el tràfic de mercaderies peninsulars
Escola Catalana de l’Esport
Esport general
Entitat esportiva que depèn del Consell Català de l’Esport i de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
Fou creada l’any 1982 amb l’objectiu de regularitzar i d’homogeneïtzar la formació de tècnics d’esport a Catalunya A la pràctica, però, no fou fins l’any 1994 que es regulà la formació i les titulacions dels tècnics de l’àmbit de les activitats físiques, esportives i especials Actualment la seva finalitat principal és promoure les activitats de formació i és el centre docent autoritzat pel Departament d’Educació de la Generalitat amb competència per a impartir i autoritzar la formació i els ensenyaments esportius
Jornada Mundial de la Joventut
@ JMJ 2011 Madrid
Trobada de joves amb el papa promoguda per l’Església catòlica.
És un esdeveniment multitudinari que se celebra cada 2 o 3 anys en una ciutat del món Fou una iniciativa del papa Pau VI, que durant l’Any Sant 1975 es reuní a Roma amb milers de joves que representaven nombrosos països Posteriorment, Joan Pau II, en veure les concentracions massives de joves del 1984 en què se celebrava a Roma l’any jubilar, decidí regularitzar l’esdeveniment Buenos Aires 1987, Santiago de Compostella 1989, Częstochowa 1991, Denver 1993, Manila 1995, París 1997, Roma 2000, Toronto 2002, Colònia 2005, Sydney 2008 i Madrid 2011 han allotjat les convocatòries…
premis de la Crítica
Premi literari que atorga anualment, des del 1956, l’Asociación Española de Críticos Literarios a les millors obres literàries en llengua castellana, catalana, gallega i basca, en les categories de narrativa i poesia, publicades a l’Estat Espanyol durant l’any anterior.
En català, s’atorgà per primera vegada l’any 1962, però no es tornà a proclamar de nou fins al 1976 L’any 1977 no es concedí per regularitzar les dates, i des del 1978 ha estat atorgat anualment Des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana qui coordina el guardó Relació de guardonats en llengua catalana narrativa 1962 Bearn de Llorenç Villalonga 1976 Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel 1977 no s’atorga per regularitzar les dates 1978 L’endemà de mai de Miquel Àngel Riera 1979 Notes del capvesprol de Josep Pla 1980 Viatges i flors de Mercè Rodoreda 1981 Les…
Wilson Greatbach
Enginyer electrònic i inventor.
Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la idea d’…
Incerta glòria
Literatura catalana
Novel·la de Joan Sales, publicada el 1956 (edició definitiva, 1971).
L’obra L’obra evoca la Guerra Civil al front d’Aragó i a Barcelona, i també la postguerra a ciutat, des del punt de vista de diferents personatges En la primera part, les cartes de Lluís de Brocà descriuen la seva existència i la dels seus companys, Juli Soleràs i Cruells —tots tres amics i oficials republicans— al front d’Aragó Fill d’un burgès, Lluís vivia amb la Trini, filla d’uns anarquistes, amb la qual tingué un fill al front, s’enamora de manera apassionada d’una dona gran i amb dos fills, la Carlana, que l’utilitza per a falsificar una partida de matrimoni i regularitzar…
,
Roma
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…