Resultats de la cerca
Es mostren 2250 resultats
coma de Parros
Coma
Coma de la Vall d’Aran, dins el municipi de Salardú, al vessant S del serrat d’Es Cardigassos, al N del pla de Beret.
S'inicia al clot d’Es Cròssos emissari dels estanys d’Es Cròssos és el riu de Parros , que aflueix, per l’esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros , refugi forestal
Parets del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental situat a la vall baixa de la riera de Tenes, que travessa el terme de N a S.
Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels de Lliçà de Vall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi de Parets del Vallès, els barris de Can Cerdanet, Can Massot, Can Riera i l’Escorxador, les caseries de Can Pepet i Can Gosc i el…
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
pica Palomèra
Cim
Cim (2 460 m alt.) de la serra de pica Palomèra, que separa les valls de Toran, d’Unhòla i de Varradòs, a la Vall d’Aran.
Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica
Pujòlo
Antic poble
Terçó (o sesterçó) de la Vall d’Aran, format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d’Aran, Bagergue, Unha, Gessa, Pujò i l’antic poble de Mont-ròs.
Pujòla-ne-lèg
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran) situada al N del poble.
Pujò
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran).
tuc de Poilanèr
Cim
Cim (2.219 m) de la Vall d’Aran, a la línia de crestes que la separen de Comenge, termenal dels municipis de Vilamòs i Es Bordes.
Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'antic telègraf i…
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina