Resultats de la cerca

De família cristiana maronita, es graduà a l’Acadèmia Militar l’any 1970 Estudià també política i administració a la Universitat del Líban Entre altres càrrecs, del desembre del 1990 a l’agost del 1991 fou cap d’intelligència en les operacions del Mont Líban responsables de la detenció de centenars de manifestants antisirians i també comandant en cap de l’onzena brigada 1993-96 durant els enfrontaments amb Israel al sud del Líban i la vall de la Beqaa Comandant en cap de les forces armades del Líban des del desembre del 1998 en successió d’…

Procedent d’una família humil, en esclatar la guerra civil del Líban 1975 anà a viure al sud del país Els anys següents s’uní al moviment xiïta Amal i inicià estudis religiosos a Najaf Iraq, d’on fou expulsat, junt amb altres seminaristes libanesos el 1978 De tornada al Líban, impartí ensenyament religiós al seminari de Baalbek En esclatar la primera guerra del Líban 1982, abandonà Amal i fou un dels fundadors de Ḥizb Allāh , del qual esdevingué un dels líders més carismàtics El 1992 succeí ’Abbas al-Mūsavī a la secretaria general i, sota el seu…

El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989,…

Estudià a la Clark University on es graduà el 1994 Començà collaborant amb diversos diaris com a fotògraf i des de l’any 2000 treballa per a l’agència Getty Images, on ha fet el seguiment fotogràfic en zones conflictives i en guerra com ara l’Iraq, Libèria, el Congo, Indonèsia i el Líban, entre d’altres Ha rebut dos premis de fotoperiodisme de la National Press Photographers Assotiation pels reportatges a Libèria i a Albània, i el primer lloc en l’Atlanta Photojournalism Seminar pel material fotogràfic sobre la guerra del Líban El 2007 fou distingit amb el premi World Press Photo…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974 jaciment tartessi…

Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort…

Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…

Fill de Pierre Gemayel Advocat i membre del Kataeb Falanges Libaneses, l’any 1970 fou elegit diputat al parlament i el 1982 president de la República, càrrec en el qual succeí el seu germà Bašir, mort en atemptat Partidari de la coexistència pacífica de les diverses comunitats i creences del Líban, preconitzà la retirada de totes les tropes estrangeres del país Dimití el càrrec l’any 1988, fet que provocà una greu crisi institucional fins que fou reemplaçat per René Muawad mort en atemptat el 1989 i, posteriorment, per Elias Hrawi El 2000 retornà al Líban després de…