Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Jordi Soler i Galí
© Juan Miguel Morales
Música
Compositor i guitarrista, conegut com Toti Soler.
S’inicià en la música amb el seu pare, Jordi Soler Bachs, i posteriorment feu estudis de guitarra al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià cursos de guitarra amb Gracià Tarragó Treballà encara la guitarra amb Stephen Murray a Londres 1968 Amb una sòlida formació, influït per la música clàssica i les avantguardes, conreà l’estètica flamenca amb Manuel Molina, Diego del Gastor 1971, Juan el Camas i Joselero de Morón Més tard alternà amb Taj Mahal 1972 i amb Léo Ferré 1981, amb qui enregistrà dos discos a Itàlia De molt jove participà en grups com Els Xerracs i Pic-Nic, i…
,
Joan Felip Mei i Galès
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Era impressor d’ofici S’establí a Tarragona, on treballà per a l’arquebisbe Antoni Agustí Després de la mort d’aquest, retornà a València, on reprengué el seu ofici i exercí com a catedràtic de prosòdia llatina i de grec a la Universitat Traduí Ovidi al castellà, en vers, i compongué poesies castellanes i llatines, aparegudes en un recull intitulat Rimas Tarragona 1586 i dins el cançoner Flor de varios y nuevos romances València 1593, i d’altres per a diverses commemoracions religioses Publicà també un tractat de prosòdia en llatí i una ortografia llatina i castellana
Ramon Teixidor i Martínez
Teatre
Actor i director teatral.
Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà
Constanţa
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
Situada a la regió de Dobrutja, vora la mar Negra, al sud del llac Siut A més de capital regional de Dobrutja, és un gran centre comercial, cap d’un gran oleoducte té el principal port del país exporta petroli, cereals, fusta, ciment i productes químics i importa maquinària i productes alimentaris Té una important indústria alimentària i drassanes i és un gran centre turístic Seu episcopal ortodoxa Correspon a la colònia grega de Tomis s VI aC en època romana fou un establiment militar de primera importància hi fou exiliat Ovidi Conserva nombroses restes Al s IV fou reconstruïda per Constantí…
Feliu Gasull i Altisent
Música
Guitarrista i compositor.
De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra…
Jordi Parramon i Blasco
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i P …
,
Christopher Marlowe
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg i poeta anglès.
Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great…
Rafael Xambó i Olmos
© Veu Revista Cultural de Vicerrectorat d’Extensió Universitària. Universitat d’Alacant
Música
Sociologia
Sociòleg i cantant, conegut per Rafa Xambó.
Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…
Jordi Bayona i Url
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Guionista i editor de còmics, periodista, dramaturg, cineasta, tècnic editorial i escriptor.
Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…
Joan Vergés i Calduch
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…
,