Resultats de la cerca

Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva retirada, l’any…

Inicià la seva carrera com a contralt però, a partir d’una estada a Londres, començà a interpretar papers de soprano Les primeres dades sobre la seva trajectòria professional són del 1746, any en què viatjà a Pàdua, on ocupà el lloc de contralt a la basílica del Santo A partir d’aquell moment la seva carrera seguí un camí ascendent El mateix 1746 cantà al Teatro de San Moisè de Venècia, i la temporada 1748-49 era a Londres amb una companyia italiana contractat pel Haymarket Theatre De la seva estada a Londres cal destacar la participació en diverses obres de GF Händel, com ara Messiah ,…

Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva elecció El 4 de…

Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

Aquest territori comprenia l’actual Trentino-Alto Adige, conegut aleshores per Venècia Tridentina, el Vèneto, anomenat aleshores Venècia Euganea, i l’actual Friül-Venècia Júlia, conegut aleshores per Venècia Júlia

Estudià amb F de Guarnieri al Liceu Musical de Venècia i amb T Tua al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà Fou el primer violí del Quartetto Veneziano del Vittoriale Des del 1931 fins al 1957 fou professor del Conservatori de Venècia L’any 1937 fundà el Quartetto Ferro i del 1957 al 1963 impartí classes al Conservatori de Música de Milà Fou també el primer violí del conjunt I Virtuosi di Roma, amb el qual feu un dels enregistraments més famosos de Les quatre estacions d’A Vivaldi, encara que també enregistrà altres concerts d’aquest compositor Entre els seus alumnes s’han de destacar C Scimone…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del Festival de…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de recitals i…

Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva carrera…