Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
John Ernest Steinbeck
Literatura
Novel·lista nord-americà.
Bé que estudià biologia marina a la Universitat de Stanford, molt aviat se li desvetllà la vocació literària i, després de diverses provatures, aconseguí, amb Tortilla Flat 1935, l’èxit que el donà a conèixer, combinant una estructura novellística rebuscada amb una història de les classes menys privilegiades a Monterey que desencadenà una gran polèmica nacional La seva preocupació social es palesà també en In Dubious Battle 1936, on el tema central és la vaga d’uns veremadors californians, i en especial en The Grapes of Wrath 1939, novella amb la qual guanyà el premi Pulitzer…
Edith Stein
© Fototeca.cat
Filosofia
Pensadora alemanya.
Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine Untersuchung…
Lluís Felip Josep d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (1785-93).
Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats…
János Arany
Literatura
Poeta hongarès.
El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…
José María Guelbenzu
Literatura
Novel·lista, editor i crític literari castellà.
Estudià filosofia i lletres, es donà a conèixer com a periodista en la revista “Cuadernos para el Diálogo”, collaborà en diferents diaris i revistes literàries, i exerceix, encara, com a crític literari fi i elegant Fou director editorial de Tauros i Alfaguara, feina que deixà el 1988 per dedicar-se en exclusiva a la creació literària La seva primera novella, El Mercurio 1967, anunciava una vocació experimental i avantguardista que continuà a Antifaz 1970, El pasajero de Ultramar 1976 i La noche en casa 1977 Influenciat pel cinema i lector atent de Camus, la seva narrativa…
Ramon Buxarrais i Ventura
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de Melilla, on…
Joaquim Pena i Costa
Literatura catalana
Assagista, traductor i crític musical.
Estudià dret, però aviat es dedicà a la seva vocació, la música El 1901 fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner, Mozart, Gluck, Schumann, Berlioz i Debussy, entre d’altres Fou crític musical de “Joventut” i la “La Publicidad” 1916-18, on defensà apassionadament l’obra de Wagner, a qui considerava poeta per damunt de tot Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals 1920-39 Publicà un Cançoner selecte recull de lieder dels grans…
Wilhelmine Schröder-Devrient
Música
Soprano alemanya.
Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio , agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore CM von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz 'El caçador furtiu' I Moscheles la valorava…
Antoni de Moragas i Gallissà
Arquitectura
Doctor arquitecte, nebot d’Antoni M.Gallissà.
Es titulà el 1941 Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments Hotel Park 1950, reforma del cinema Fèmina de Barcelona 1951, Casa dels Braus 1962, totes a Barcelona, i diverses cases de veïns Fou membre fundador del Grup R La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps Inquiet i amb vocació política —limitada pel…
John Arden
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià arquitectura, però l’èxit de la peça radiofònica The Life of man 1956 decidí la seva vocació escènica i aviat fou considerat com un dels membres més interessants del moviment Angry Young Men Entre les seves obres, sotmeses a unes tècniques sovint paralleles a les de Bertolt Brecht i de clara orientació marxista, sobresurten Live Like Pigs 1958, Sergeant Musgrave's Dance 1959, The Happy Haven 1960, The Workhouse Donkey 1963, escrita —igual que les obres posteriors— en collaboració amb la patriota irlandesa Margaretta D’Arcy, The Hero Rises Up 1968, The Ballygombeen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina