Resultats de la cerca

Vida Des del 1947 fou un actiu i assidu collaborador del Cineclub Universitari de Barcelona A partir del 1950 entrà en contacte amb els ambients amateurs i debutà amb el curt La gran aventura de Pablo 1951, rodat en 8 mm l’any següent es passà al 9,5 mm amb el migmetratge "Quessar" Exterminio Feu de traductor, guionista de còmics i crític en revistes com "Inquietud" Vic, "Imágenes", "Arte Nuevo", "Film Ideal", "Revista Internacional del Cine", "Cinema Universitario" i "L’Altro Cinema" Juntament amb Pere Balañà, Jordi Juyol i Sergi Schaaff formaren La Gente Joven del Cine Amateur 1953-57, un…

L’antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda El lloc és esmentat ja el 970

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

L’edifici és romànic S'hi venera una antiga imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda desapareguda el 1936, fou reposada el 1954

Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres

Franciscà 1727, ensenyà filosofia, teologia i retòrica a Mallorca, i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica JM Bover reporta nombroses obres seves, la major part inèdites traduccions al castellà de Ciceró, Virgilii altres autors llatins, poesies seves en llatí, català i castellà, i diverses obres devotes, de metafísica, teològiques, etc, entre les quals hi ha un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca i Seguí

Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com “Queralt” 1952-65 i “Criterion” Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on narra la…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de “La Vetllada” 1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives 1910 i a la…

Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1939 i la Federació de Muntanyisme i Esquí dels Pirineus Orientals, creada per les autoritats franquistes l’any 1940 Durant la Guerra Civil Espanyola, fou voluntari del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat i participà en la companyia d’esquiadors de l’exèrcit d’Aragó Publicà diferents articles en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1935