Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Andreas Vesal
Andreas Vesal
© Fototeca.cat
Metge flamenc, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius
.
Estudià a Lovaina i a París, i fou professor a Pàdua, on implantà un nou tipus d’ensenyament anatòmic, amb la pràctica constant de disseccions davant els estudiants Allí escriví la seva obra fonamental, De humani corporis fabrica libri septem , illustrada amb més de tres-cents gravats del dibuixant Kalkar, deixeble de Ticià reproduccions fidels del cos humà sotmès a l’escalpel, i publicada a Basilea el 1543 Les set parts del llibre tracten, successivament, d’ossos i cartílags, lligaments i músculs, venes i artèries, nervis, òrgans de la nutrició i generació, cor i pulmons, i…
Ferdinand Sauerbruch
Cirurgià alemany.
Especialitzat en cirurgia toràcica, inventà i posà en pràctica la cambra pneumàtica de baixa pressió 1903 i diferents perfeccionaments d’aquesta, que permeteren la manipulació quirúrgica d’òrgans intratoràcics sense greus alteracions respiratòries
Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert Cuvier
Biologia
Naturalista francès, baró de Cuvier.
Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament…
Martin Heinrich Rathke
Metge i anatomista alemany.
Professor a Dorpat i a Königsberg, féu importants estudis sobre embriologia, especialment dels ocells i els mamífers, i sobre anatomia hi ha diversos òrgans coneguts amb el seu nom Publicà Abhandlungen zur Bildungs-und Entwicklungsgeschichte der Menschen und der Tiere , en dos volums 1832-33
Ross Granville Harrison
Biologia
Biòleg nord-americà.
Partidari de la teoria neuronal de Cajal i de His, el 1907 reeixí a obtenir un cultiu de cèllules nervioses i demostrà experimentalment que els axons creixien a partir de les neurones Fou també un dels pioners en el trasplantament de teixits i d’òrgans amb els seus experiments amb embrions
Girolamo Fabrici
Anatomista i cirurgià italià.
Fou deixeble de Fallopio a la Universitat de Pàdua, i el 1562 el succeí en la càtedra d’anatomia Féu la primera descripció de la placenta, de la laringe i dels òrgans vocals, i es dedicà també a l’anatomia comparada Escriví, entre altres obres, Pentateuchos chirurgicum 1592 i De venarum ostiolis 1603
André Frédéric Cournand
Biologia
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà (1941).
Collaborà amb DW Richards en l’estudi de malalties del cor i dels pulmons i en les tècniques per a mesurar el funcionament d’aquests òrgans Des de l’any 1951 fou professor de cirurgia a la Universitat de Columbia El 1956 compartí el premi Nobel de medicina amb DW Richards i W Forssmann
Max Schultze
Biologia
Històleg alemany.
Ensenyà a Halle i Bonn Utilitzant perfeccionaments tècnics que ell mateix havia ideat platina escalfable, tècniques de fixació, etc, investigà un gran nombre de teixits i òrgans sang, retina, mucosa olfactòria, etc i arribà a una concepció general de la cèllula, segons la qual el protoplasma part fonamental d’aquesta és la base física de la vida
Pere Josep Gelabert i Pol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter.
Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84
Joseph E. Murray
Medicina
Metge nord-americà.
Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina