Resultats de la cerca

És situat a 1280 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alós o de Salau Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aula, es troben les bordes d’Alós L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda Alós d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839

Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià N, Artesa de Segre NE i E, Foradada E i SE, Cubells S i Camarasa al sector occidental El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual el turó de Sant Mamet, 1374 m, que dóna nom a la serra, n’és el vèrtex septentrional El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa Morfològicament, Alòs de…

S’inicià en el món de l’arbitratge el 1960 i amb tan sols disset anys arribà a la màxima categoria estatal Adquirí la categoria internacional i durant més d’una dècada fou un habitual en els partits de les competicions europees També xiulà un europeu 1981 i un Mundial 1982 i el seu darrer partit abans de retirar-se fou la final de la Copa del Rei del 1982

Cursà formació professional i ciències polítiques a la Universitat Oberta de Catalunya Actiu en els medis culturals i dels mitjans de comunicació de la Vall d’Aran, és autor de la guia literària Era Val d’Aran 1995, de les narracions Era alendada deth bòsc 1997 i de la novella Presoèrs dera mar gelada 1999, premi Es Talúries 1998 i medalles Ville de Luchon 1998 i Stéphen Liégeard 1999 i ha estat guardonat en el certamen literari Mossèn Condó i Sambeat Collaborador en diversos mitjans de comunicació Segre , Descobrir Catalunya , TVE de Catalunya, etc és membre de diverses institucions i…

El 1928 la seva família es traslladà a Barcelona Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica i on el 1945 obtingué una plaça de professora El 1951 fundà el propi taller Dugué a terme nombroses exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral

Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren  El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos  li comportà la pèrdua…