Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Nādir Shāh
Història
Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).
Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població…
Matruḥ
Història
Cap sarraí, fill de Sulaymān ibn Yaqṯān al-‘Arabī i germà d’‘Aišūn, valí de Girona i de Barcelona.
Aprofitant les lluites de successió d’'Abd al-Raḥmān I, es revoltà a Barcelona 789 i s’emparà temporalment d’Osca i de Saragossa
al-Malik al-Ādil ibn Zangī Nūr al-Dīn
Història
Atabeg
de Damasc (1146-74), fill i successor d’‘Imād al-Dīn Zangī.
En lluita contra els croats, s’emparà del comtat d’Edessa 1146-50 i de Damasc 1154 Participà activament en l’esfondrament dels fatimites a Egipte, que passà a les mans de Saladí 1171
Basili III de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1503-1523), fill d’Ivan III i pare d’Ivan el Terrible.
Amplià els seus dominis, per la violència i la intriga, amb les annexions de Pskov 1510, R'azan 1517, Novgorod i Starodub 1523 Després d’una llarga guerra amb Lituània s’emparà definitivament de Smolensk 1522
Uzun Ḥasan
Història
Sobirà (1453-78) de la dinastia turcmana dels Ak Koyünlü
.
Conquerí Armènia 1466 i Pèrsia 1469 Establí una florent cort a Tabrīz Enfrontat amb els otomans, s’emparà de Toqat, però fou derrotat per Mehmet II a Erzincan 1473, derrota que inicià la davallada de la confederació dels ak-koyünlü
Sulaymān I de Còrdova
Història
Califa de Còrdova (1009-10 i 1013-16).
Amb el suport dels berbers, s’enfrontà a Muḥammad II de Còrdova , el qual el derrotà a Aqabat al-Baqar 1010 i el destituí A la caiguda de Hišām II s’emparà de nou del govern del califat, fins que fou assassinat pels berbers hammudites
Ceadwalla I de Wessex
Història
Rei de Wessex i de Kent (685-688) per haver destituït el rei Centwine.
Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine
Ṭahmasp II de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1729-32), penúltim representant de la dinastia safàvida.
Pel fet d’haver signat la pau amb els turcs, enfront dels quals perdé la Transcaucàsia 1732, el seu lloctinent, Nādir Shāh , l’obligà a abdicar en favor del seu fill ‘Abbas III A la mort d’aquest 1736, Nādir s’emparà del poder i permeté el seu assassinat
Castejón del Puente
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, a la dreta del Cinca, prop del pont de Montsó.
Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina