Resultats de la cerca

Especialista en història del feixisme, es doctorà en historia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb un estudi sobre el nacionalisme bolivià i exerceix de professor titular en aquesta universitat Ha escrit sobre el feixisme en el període de entreguerres De Múnich a Auschwitz 2001, Ramiro Ledesma Ramos y el fascismo español 2005, Todos los hombre del Führer la élite del nacionalsocialismo, 1919-1945 2006 També ha publicat llibres sobre el neofeixisme Neofascistas democracia y extrema derecha en Francia e Italia , 2004, la Guerra Civil Espanyola Barcelona, Mayo…

Secretari de la Unió Professional d’Obrers Impressors de Sofia 1900, adherit al Partit Socialdemòcrata de Treballadors Búlgars 1902, prengué la direcció dels sindicats búlgars 1909 En adherir-se el Partit Socialista d’Esquerra a la Tercera Internacional, en fou delegat al III Congrés 1920 Dirigí la insurrecció antifeixista búlgara 1923, per la qual cosa hagué d’exiliar-se a Viena i a Berlín Després de l’incendi del Reichstag, fou detingut el seu procés, que començà a Leipzig i continuà a Berlín, es convertí en un dels processos polítics de ruptura més importants, on Dimitrov passà d’acusat a…

Filla d’una família pobra i amb quatre germans, es posà a treballar als 9 anys, repartint llet, en una fàbrica de gèneres de punt, subministrant aigua i cosint Conegué el comunisme arran del líder d’aquesta ideologia a la fàbrica, i s’afilià al moviment Durant els anys de la Guerra Civil, collaborà amb les Joventuts del partit, fent feines diverses i creient que el feixisme seria derrotat amb facilitat Detinguda per primera vegada el 1934, quan tenia 17 anys, per insultar un guàrdia que maltractava un nen orfe Més endavant, intentà fugir a Barcelona, però fou delatada i arrestada…

Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries

La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament

Especialista en el període de la dictadura franquista, és professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Combina la docència universitària amb la investigació al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, del qual forma part de l’equip director Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, Patria, Justicia y Pan Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme…

Fou ministre d’agricultura 1911-14 i del tresor 1917-19 essent president del govern 1919-20 hagué d’afrontar la crisi economicosocial de la postguerra Oposat al feixisme, s’exilià a França 1924, fou detingut pels alemanys 1943 i deportat a Salzburg En tornar, el 1945, fou un dels fundadors de la unió democràtica nacional i senador 1948-53

Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58

De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig

Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928