Resultats de la cerca

Graduat i doctorat 1928 a l’École Normale Superieure, des del 1939 fou successivament professor, entre d’altres, a les universitats d’Estrasburg, de la Sorbona 1940-65, i Paris Sud 1969-75 Tingué com a deixebles Jean-Pierre Serre i René Thom Membre fundador del grup Nicolas Bourbaki 1935, treballà en els camps de la geometria diferencial, de la teoria de formes analítiques i de la topologia algèbrica Publicà nombrosos treballs, entre els quals Homological Algebra 1956, amb S Eilenberg Fou membre de l’Acadèmia de Ciències 1974 i president de la Unió Matemàtica Internacional 1967-…

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…

Passà la infantesa a Holanda, i en 1865-70 visqué a Zuric, a l’Institut Politècnic del qual es doctorà en física Professor a les universitats de Hohenheim, Estrasburg, Giessen, Würzburg i Munic, el 1895 descobrí en el curs de les seves investigacions sobre els raigs catòdics les radiacions que actualment són conegudes amb el seu nom o amb el de raigs X , fonamentals en la diagnosi clínica radiologia , per tal com permeten veure i fotografiar les parts dures a l’interior de cossos tous, especialment els ossos Posteriorment, el seu descobriment es revelà de gran importància en…

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona 1925 Altres…

Estudià medicina i ciències naturals a Estrasburg i Giessen, i fou professor a la Universitat de Zuric Llançat a la política, escriví el pamflet Der hessische Landbote ‘El missatger de Hesse’, 1834, considerat el manifest socialista més important anterior al de Marx i Engels És autor del drama Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1835, on analitza les conseqüències de la Revolució Francesa a partir de l’oposició de Danton i de Robespierre, de la comèdia Leonce und Lena 1836, crítica del conservadorisme burgès, i de Woyzeck , potser la seva obra teatral més important Deixà inacabada…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies…