Resultats de la cerca

Fou pionera del turisme de muntanya als Pirineus D’entre les seves iniciatives destaquen l’estació d’esquí de Llessui, al municipi de Sort 1967, l’hotel Comtes de Pallars, primer complex hoteler del Pallars, i l’empresa embotelladora i distribuïdora d’aigua mineral Aigües del Pallars

Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili

Participà com a metge militar en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica i en la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís Estudià la flora i la fauna entomològiques del País Basc, Aragó, Castella, el País Valencià i el Principat, com també el medi natural dels Pirineus

Nebot del comte duc d’Olivares, fou favorit de Felip IV de Castella, el qual, el 1644, el nomenà primer ministre Hagué d’intervenir contra Portugal derrota d’Elvas, 1658 i signà la pau de Westfàlia 1648 i la dels Pirineus 1659 per aquest darrer fet fou creat duc del Carpio

Construí diverses carreteres i vies de tren de Perpinyà a la frontera amb l’Estat espanyol i a Prada Presidí la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1883 Publicà Notes sur le mouvement de la population dans le département des Pyrénées Orientales pendant la période de 1861-1865 1864

Augustinià 1622, doctor en teologia 1639 El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Fou nomenat catedràtic de teologia de la Universitat de Barcelona 1641 i recompensat per Lluís XIII de França amb el nomenament d’abat de Sant Cugat del Vallès 1646-52 malgrat les protestes dels altres abats i de cronista i predicador reial El 1652, caiguda Barcelona en poder de l’exèrcit castellà, es refugià a Perpinyà Firmada la pau dels Pirineus, reprengué el càrrec d’abat de Sant Cugat 1659-70 És autor d’un tractat sobre la política municipal…

Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà Recollí quatre mil espècies de molluscs al departament dels Pirineus Orientals A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxi

Ultra l’exploració d’un gran nombre de coves, avencs i rius subterranis, contribuí al descobriment i a la divulgació d’importants gravats i pintures prehistòriques, sobretot als Pirineus El 1931 descobrí el naixement de la Garona al massís de la Maladeta És autor de diverses obres relacionades amb la seva activitat

Filla de Felip IV de Castella, el seu casament 1660 amb el rei Lluís XIV de França, de qui tingué el Gran Delfí, fou una de les condicions de la pau dels Pirineus Distanciada del rei, fou sempre una figura de poc relleu i d’una influència gairebé nulla a la cort

Fou ministre plenipotenciari de França a Berlín i, durant la Segona República, diputat per París 1869, membre del govern de defensa nacional del qual fou ministre de justícia, 1870, i de l’interior, 1871, membre de l’assemblea nacional 1871-76, senador pels Pirineus Orientals 1876 i, finalment, ambaixador a Berna 1880-84