Resultats de la cerca

Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571

Fill de Ptolemeu IX, fou reconegut pels romans Un avalot, provocat per l’annexió romana de Xipre, el mantingué allunyat del 58 al 55 aC Restablert pel procònsol de Síria Gabini, manà matar la pròpia filla Berenice, que havia ocupat el tron durant el seu exili

Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall,…

Arran del canvi polític del 1868 es traslladà al Perú on acabà els estudis i inicià els treballs de missioner popular i a Terra Santa 1878, d’on fou procurador general Anà també a Xipre i a Turquia Nomenat definidor general de l’orde, no ocupà aquest càrrec per motius de salut

En les guerres contra Venècia es destacà especialment en l’alliberament de la ciutat de Chioggia, i també en els combats a la Mediterrània oriental, on foragità els genovesos de Xipre Els seus germans Antonio Zeno i Niccolò Zeno eren també navegants, però el viatge que els fou atribuït a partir del s XVI fins a les illes Fèroe i Grenlàndia sembla fals

Nacionalista, influí molt el moviment dels Joves turcs Hagué d’exiliar-se pels seus articles polítics a Tasvir-i Ekfar Participà en la fundació de la societat dels Nous otomans París, 1867 Amnistiat, tornà a Istanbul, fins que fou empresonat, a Xipre 1873-77, a causa de l’estrena del seu drama Vatan ‘La pàtria’ Morí essent governador de Quios

Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar 1453 amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d’intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l’Imperi

És atestat el 1419 Notari a Barcelona, gaudí d’una gran anomenada Autor d’epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber , i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet

Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella

Fundà un monestir a Eleuteròpolis, i el dirigí durant trenta anys El 367 els bisbes de Xipre l’elegiren per a la seu de Salamina, metropolitana de l’illa Molt erudit —com ho testimonien les seves obres sobretot Ancoratus i Panarion , plenes de citacions d’escrits, perduts, d’altres autors—, però sense sentit crític, mostrà laseva intransigència en la lluita contra l’origenisme