Resultats de la cerca

Zelós i actiu, reorganitzà l’Església monofisita establint a les diferents seus una nova jerarquia, enfront de la calcedoniana En prengueren nom de Jaume o Jacob els monofisites de Síria jacobita

Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador

Defensà les doctrines d’ Orígenes Les seves obres, perdudes en l’original grec, foren traduïdes al llatí, al siríac, a l’armeni, a l’àrab i a l’etiòpic Les més importants són Antirrheticus, Monachos i Capita gnostica

En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…

Primer faraó de la dinastia XXX, el nom egipci del qual era Nekhtnebef Destronà Neferites II 380 aC Afrontà, amb èxit, el persa Artaxerxes II, que intentà d’envair el Baix Egipte per recuperar el país, perdut a la mort de Darios II 404 aC a mans d’Amirteu, únic faraó de la dinastia XXVIII Hom li deu algunes obres arquitectòniques importants a Bubastis, a Filé, a Idfû, etc

Fill de Ptolemeu V Aprofitant la seva minoria, Antíoc IV envaí Egipte 170 aC, l’empresonà i féu elegir el seu germà Ptolemeu VIII Roma aturà una nova invasió d’Antíoc 168 aC i intervingué decididament enemistant ambdós germans i atribuint la Cirenaica al seu fill Ptolemeu VII El Filomètor, en la seva política a la Celesíria, destronà el selèucida Demetri I per posar en el seu lloc Alexandre Balas 152 aC, al qual s’oposà ben aviat Trobà la mort en la lluita prop d’Antioquia 145 aC El succeí Ptolemeu VII , dit Neofilopàtor 162 aC — 144 aC, que fou assassinat al cap d’un any pel seu…

Fill de Ptolemeu I i de Berenice, es casà amb Arsínoe, filla de Lisímac 288 aC, i amb la pròpia germana 278 aC, d’aquí el seu sobrenom L’èxit contra els selèucides Antíoc I 280-272 aC i Antíoc II 260-253 aC convertí Egipte en la primera potència naval de la Mediterrània Amb ell, la dinastia ptolemaica arribà al seu cim protegí Callímac i Teòcrit, enriquí la biblioteca d’Alexandria i afavorí les religions grega i egípcia

De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de…

Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans

L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884