Resultats de la cerca

Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…

En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”

Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista de Ferran II…

Escriví en dialecte milanès i hi traduí obres de Parini, A Silvia 1795 i alguns cants de l' Inferno de Dant 1801-05 La seva obra poètica abraça des de la sàtira anticlerical, Ona vision 1812, Fraa Diodatt 1813, fins a la polèmica social amb trets lírics i populars, com en I desgrazi de Giovannin Bongee 1812

Conegut com a Ventura Porta i Rosés Collaborador de Ràdio Barcelona, i des del 1981 d’Ona Cultural, en la producció de programes per a les emissions catalanes Es dedicà especialment al teatre amb les obres L’àmfora 1960, Quan no sigui amb tu 1964, Viatge de nuvis 1969, Un pagès de Barcelona 1970, Funció al Liceu 1971, No totes les flors són de plàstic 1978, Dies clars vora l’estany 1980, Criatura meva 1984 i El rastre de la guineu 1986, entre d’altres

Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres, entre d’…

De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona 1263 en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta Les autoritats eclesiàstiques, però, l’obligaren a exiliar-se…

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Especialista en l’estudi dels moviments socials, la corrupció, la violència política i la sociologia política Es doctorà a l’Institut Universitari Europeu i ha estat professora d’aquesta universitat i de la Universitat de Florència És fundadora i coeditora de la revista acadèmica European Political Science Review

Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat