Resultats de la cerca

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Considerat sovint el pare de la robòtica , entre el 1946 i el 1956 fou director d’enginyeria de la divisió aeroespacial de l’empresa Manning Maxwell & Moore, a Standford EUA Aquest darrer any fundà, amb George Devol, la Consolidated Controls Corporation, que el 1961 llançà Unimate, el primer braç robòtic fabricat a escala industrial, emprat per General Motors, i que donà nom a l’empresa Unimation, que els anys vuitanta fou adquirida per Westinghouse Els seus dissenys contribuïren al gran impuls del sector automobilístic al Japó Fundà també Transitions Research Corp 1984, des del 1996…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001  2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia del 1970…

Especialista en distàncies llargues en aigües obertes Membre del Club Natació Sabadell, fou sis vegades campiona de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2006 Es proclamà campiona d’Espanya de 25 km 2003, 15 km 2005 i 10 km 2006, i guanyà el 50è Descens de la Ria de Navia 2007, que portava aparellat el títol estatal També aconseguí tres títols en piscina nedant el relleu 4 × 200 m lliures amb el CN Sabadell estiu del 1998 i hivern del 2000 i del 2004 Participà en les proves de llarga distància més importants del món Rosario, Santa…

Nedadora especialitzada en aigües obertes, començà a fer travesses de llarga distància passats els quaranta anys, que duu a terme generalment sense vestit de neoprè Entre d’altres, ha completat les travesses de l’estret de Gibraltar 2011 14,4 km 351 h, del canal de Menorca 2012 36,5 km 1223 h, l’ultramarató de l’Ebre 2012 30,8 km 538 h, la Nova Tabarca-Alacant 2014 22 km 620 h, la Calamata-Koroni, al golf de Messènia 2014 30 km 1113 h, la Formentera-Eivissa 2016 30 km 749 h, del canal Eivissa-Mallorca 2015 84 km 2813 h, la Roses-Portbou 2017 42 km 1154 h, la marató Costa Brava 42 km, la Xàbia…

Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres de Joan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia de l’Estany de Banyoles, entre altres proves En piscina, fins el 2012 havia guanyat vint-i-quatre…

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…

Professor del 1969 al 2014 a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on el 1968 obtingué el títol i el 1993 el doctorat, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes, com ara la University of California Los Angeles i Harvard Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera 1980 Associat des del 1968 amb Josep Antoni Martínez i Lapeña , la seva obra és una de les més reconegudes internacionalment sorgida en l’àmbit dels Països Catalans i comprèn des d’edificis residencials, corporatius…