Resultats de la cerca

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

Vida Abandonà l’escola secundària i començà a treballar amb el seu cunyat, el muntador Ramon Biadiu, com a meritòria a La tonta del bote 1939, Gonçal Delgràs, alhora que estudiava cant amb el mestre Marraco i després al Conservatori del Liceu Fou ajudant d’edició en diversos títols, principalment de Biadiu, com, per exemple, a Vida en sombras 1948, Llorenç Llobet i Gràcia, en què també interpretà una Avemaria que els protagonistes senten per la ràdio Debutà professionalment com a cantant al Liceu i com a muntadora a Campo Bravo 1949, el primer llarg de Pere Lazaga, amb qui treballà…

Rival d’Aman, aconseguí, mitjançant Ester, de frustrar els plans d’extermini del primer ministre i d’ésser collocat en lloc seu La festa jueva que celebrava el record d’aquests fets Purim era també anomenada dia de Mardoqueu

És esmentat en el llibre d’Ester com a enemic del poble jueu establert a Pèrsia i rival de Mardoqueu Gràcies a la intervenció d’Ester, els jueus no foren anihilats, i Aman fou penjat a la forca preparada per a Mardoqueu

Soci del Centre Excursionista de Súria, formà part de la selecció catalana de curses de muntanya i fou dels millors en l’àmbit estatal Ha estat entrenador de la campiona mundial Ester Hernández 2006

Deixeble de Rembrandt, el seu estil s’aparta del concepte del mestre pel fet de derivar cap a un art anecdòtic de temàtica bíblica amb utilització de fons paisatgístics Ester i Mardoqueu i Jesús davant el Sanedrí

És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges

Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants