Resultats de la cerca

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya, i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

La seva obra es caracteritza pel tractament permanent del fenomen de la incomunicació i les distorsions que produeix en els seus personatges, sempre immersos en dualitats estranyes El seu món literari és illimitat i amb freqüència apareixen escenes oníriques que produeixen un efecte torbador i complex Conreà la novella Los pequeños seres , 1959, Días de ceniza , 1963 La mala vida , 1968 Los pies de barro , 1973 Memorias de alta gracia , 1974 La casa del tiempo , 1985 El capitan Kid , 1989 i el conte Doble fondo , 1966 Difuntos, extraños y volátiles , 1970 Escondites , 1972 Rebé el Premio…

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, així com del seu Grup d’Exploracions Subterrànies GES Explorà, entre altres, el massís del Garraf, i participà en l’exploració a l’avenc de l’Esquerrà 1953-58, la cavitat més profunda de Catalunya Participà en campanyes als Pirineus, l’Aragó, les Balears i actuà de topògraf i fotògraf Formà part d’una expedició internacional a la Piedra de San Martín, a Navarra 1960, el segon avenc més fondo del món Collaborà en la revista Speleon i, al començament dels anys setanta, ajudà en la confecció dels tres volums del Catàleg espeleològic del Garraf 1897 Rebé la…

Entrà a la Universitat de Sevilla, però la deixà i es dedicà a escriure Agregat cultural de la República Espanyola a Washington, des de la fi de la Guerra Civil de 1936-39 residí a l’exili Un dels màxims exponents del Modernisme castellà, influí profundament les joves generacions de poetes Amb Diario de un poeta recién casado 1917 inaugurà un nou estil, en què, mantenint la condensació poètica ja iniciada, s’enfondeix en riques metàfores a la recerca de la bellesa absoluta A més de Platero y yo 1953, cal citar Arias tristes 1903, La estación total 1946 i Animal de fondo 1949 El…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i revistes de…

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l’any 1978 Especialista en microbiologia Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987 Dirigeix el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993 Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens Ha estat membre del Comitè d’Experts de l’Organització Mundial de la Salut…

S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…

Jesuïta des del 1940, es doctorà en filosofia i lletres Madrid, i lletres clàssiques Milà Fou professor de llengües bíbliques i de crítica textual del Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya i de papirologia grega a la Universitat de Barcelona i catedràtic de papirologia i paleografia grega al Pontificio Istituto Biblico de Roma Fundador i director de la revista Studia Papyrologica , de la collecció “Papyrologica Castroctaviana” 1967, i de la sèrie “Estudis de Papirologia i Filologia Bíblica” 1991, entre els seus llibres cal citar Las tres categorías estéticas de la cultura…