Resultats de la cerca

Sota l’acusació d’ateisme segons la tradició eren cristians, el seu marit fou condemnat a mort el 95 i ella fou exiliada el 96 El cementiri de la família situat a l’actual Via delle sette Chiese prengué el seu nom i és una de les catacumbes més extenses de Roma Conté pintures d’estil pompeià i cristianes dels segles II, III i IV

Ingressà en l’orde caputxí i prengué el nom de Robert de la Riba Estudià a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon i Eduardo Zamacois, i a Milà Fou organista i director de l’escolania de Nostra Senyora de Pompeia, de Barcelona, on des del 1946 féu cicles de concerts d’orgue Compongué música religiosa, peces per a orgue, música de cambra i sardanes

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota

En la tradició literària romana gaudí d’una gran popularitat el seu Sacrifici d’Ifigènia , considerada una obra mestra per l’admirable representació de les passions i, sobretot, per la magistral plasmació del dolor humà Hom li atribueix la pintura d’un Cíclop dormint obra lloada per Plini i també l' Occisió de Palamedes Així mateix, hom ha volgut veure una influència del seu estil en els frescs de la Casa del Poeta Tragico, a Pompeia

S’inicià al Club Tennis Pompeia i, un cop federat, passà al Club 7 a 9, on jugà tota la seva carrera Fou campió d’Espanya en les quatre modalitats d’aquest esport, en què acumulà set títols entre els anys 1949 i 1955 dos d’individuals 1952, 1955, un de dobles 1952, un de mixtos 1953 i tres per equips 1949, 1953, 1955 En els Campionats de Catalunya fou dos cops campió per equips 1953, 1955 i un de dobles 1950

Estudià a Vic amb Lluís Romeu i, a Barcelona, orgue amb Vicenç Maria de Gibert El 1924 esdevingué organista de Notre Dame du Bon Secours de Bois Colombes Havent tornat a Barcelona, fou professor de música de l’Escola Blanquerna i crític musical del diari El Matí Més tard fou mestre de capella de l’església de Pompeia, de Barcelona El 1947 guanyà el premi del concurs convocat per la Comissió Abat Oliba amb Cinc càntics a la Verge de Montserrat

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El…

El 1967 accedí al Futbol Club Barcelona com a entrenador del futbol de base, i després passà al primer equip com a ajudant i traductor dels entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels Posteriorment exercí de gerent a l’Hèrcules d’Alacant 1974 Poc després inicià la seva activitat com a representant de jugadors i es convertí en un dels primers intermediaris de l’Estat espanyol Ha intervingut en els fitxatges de Maradona, Stòitxkov, Rivaldo, Romario i Messi per al Barça Alternà aquesta tasca amb collaboracions en mitjans de comunicació Des de la dècada de 1990 presideix la Reial Societat de…

Competí en diversos esports destacant en l’atletisme Formà part dels clubs Català Esport Club, SS Pompeia i Reial Club Deportiu Espanyol, entre d’altres Fou campió de Catalunya en llançament de javelina 1916 i recordista català en llançament de disc 1917, amb una marca de 33,03 m Per altra banda, fou campió d’Europa de rem a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Practicà també la natació, el waterpolo i el tennis, i formà part del grup fundacional del club de tennis que posteriorment prengué el nom de Reial Club de Tennis Turó

Deixeble d’Enric Granados, fou organista de Sant Felip Neri, de Gràcia, i del convent dels caputxins de Pompeia i, des del 1926, director musical de Ràdio Barcelona Membre de la Germanor d’Orfeons de Catalunya, fundà l’Orfeó Gracienc i l’Orfeó Montserrat Autor de sarsueles catalanes La torre , 1898 El recomanat , 1899 Montserrat, 1907 i de la música escènica per a Muntanyes blanques 1911, de Juli Vallmitjana Harmonitzà nombroses cançons populars catalanes i és autor d’obres corals, de sardanes, d’obres per a orgue, per a piano, i cançons infantils per a cant i piano