Resultats de la cerca

Monjo de la congregació mequitarista, escriví poesia didàctica i religiosa i intentà de crear una epopeia nacional Hayk, 1858, però destacà sobretot com a traductor d’Homer, Virgili, Voltaire, Alfieri, etc És autor també d’una gramàtica armènia

Residí a Londres 1732-45, on publicà un Traité de Perspective i on fundà una escola de dibuix que influí importants pintors anglesos del moment Illustrà obres de Shakespeare, S Richardson, JJ Rousseau, Voltaire, Boccaccio i P Corneille

Fou destinat a Mallorca el 1795 Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió La seva mort per suïcidi fou motiu d’inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims

Fou ambaixador de Suècia a Madrid i a París, on conegué Marmontel i Voltaire i assimilà la cultura racionalista francesa Fou també ministre d’afers estrangers i president del consell de ministres de Suècia Són obres seves Atis och Camilla ‘Atis i Camilla’, 1761 i Daphne 1762

Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir

Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal

Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo

Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782

Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea