Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Ion Barbu
Literatura
Pseudònim del poeta romanès Dan Barbilian
.
Geòmetra i matemàtic, com a poeta es formà dins l’escola parnassiana, però evolucionà cap a una abstracció i despersonalització totals, fins al punt d’aplicar, amb llenguatge hermètic i convencional, esquemes matemàtics a la seva poesia Joc secund ‘El segon joc’, 1930
Ramon Canet i Font
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma en 1965-69, i a la de Sant Jordi de Barcelona en 1969-74, on es titulà Durant els seus inicis se situà dins el tradicionalisme postimpressionista de Mallorca però, coincidint amb el canvi de dècada, dels seixanta al setanta, arribà a la nova figuració de l’època Just després, a partir del 1972, i guiat pel seu professor Jaume Muxart, abraçà l’abstracció, seguint l’estil de Francis Bacon L’any següent, el 1973, exposà per primera vegada a la Galeria Ariel, a Palma Fou un dels pintors que participà de la Nova Plàstica de Mallorca 1970-80…
August Puig i Bosch
![](/sites/default/files/media/FOTO/DIDFH 00160 August Puig.jpg)
August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d’aquest període, la seva…
Pic Gat Adrian
Pintura
Pintor romanès establert a Barcelona des del 1953.
La seva obra, inicialment de caràcter figuratiu, derivà posteriorment vers una abstracció molt freda en la qual intervenen només alguns elements de caràcter lineal o geomètric És autor d’escrits teòrics a través dels quals definí el moviment essencialista i, posteriorment, l' Art principal 1973
Francesc Pérez i Pizarro
Pintura
Pintor.
Autodidacte Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona Formà part del grup Parpalló de València El City Art Museum de Saint Louis Missouri li adquirí obra Passà de la figuració a l’abstracció
Georges Lemmen
Pintura
Pintor belga.
Participà en el Salon des XX, en el de la Libre Esthétique, a Brusselles, i en el dels Indépendants, a París De tècnica neoimpressionista, abordà temes diversos i evocacions que sovint el dugueren a les portes de l’abstracció Loïe Fuller, Brusselles, coll Wittamer - De Camps
Niles Spencer
Dos ponts , de Niles Spencer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor nord-americà.
Conreà un estil dins el realisme geometricopurista Entorn dels anys vint té un estil cubista aplicat a paisatges industrials, desèrtics, entre figuratius i abstractes A partir del 1943 presenta una abstracció pròpia dintre el seu ideal purista A Fairmont , 1951, Museum of Modern Art, Nova York
Ignasi d’Yraola i Asín
Pintura
Pintor.
Llicenciat en dret a Salamanca Dedicat a la pintura des de molt jove Evolucionà des d’un figurativisme irònic a una abstracció informal sovint sobre base de fusta Fou premiat al Cinquè Saló de Març de València 1965 Realitzà murals i vitralls amb formigó a Palència, Càceres i Eibar
Robert Rafailovič Falk
Pintura
Pintor rus.
Deixeble de Konstantin AKorovin Fou influït per l’impressionisme i després per Cézanne Sense arribar a l’abstracció, conreà un paisatgisme entre fauve i cubista Sol a Crimea , 1916, galeria Tret'akov, Moscou Atacat per decadent per N Khruščov, fou rehabilitat, ja mort, amb una gran exposició a Moscou el 1966
Stuart Davis
Pintura
Pintor nord-americà.
Exposà a l’Armory Show 1913 Obtingué el premi internacional Carnegie 1944 Influït pel dadaisme, i segons ell pel jazz , conreà un art tendent a l’abstracció que ja incorporava elements del món comercial Lucky Strike, 1921, Metropolitan Museum, Nova York, fet pel qual hom el considera precursor del pop-art