Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Oleg Konstantinovič Antonov
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic rus.
D’ençà del 1946 dissenyà diferents avions de transport, l’èxit dels quals féu que el 1962 fos nomenat cap de disseny de la indústria aeronàutica soviètica Fou membre del PCUS, des del 1945, i membre del Soviet Suprem del 1958 al 1966
Steve Fossett
Aeronàutica
Aviador nord-americà.
El 1966 es graduà a la Universitat de Stanford, i treballà com a consultor financer i agent de borsa, activitats amb les quals esdevingué multimilionari, i parallelament es dedicà a l’aeronàutica el 1995 fou el primer a creuar sola l’oceà Pacífic en globus aerostàtic i el 2002 a donar la volta al món en globus, en solitari i sense escales el 2004, la volta al món sense escales en el catamarà Cheyenne, i el 2005, la volta al món en solitari en aeroplà i sense escales El 2006 baté el rècord del vol sense escales més llarg de la història a bord del Virgin Atlantic Global Flyer, que…
Pere Vives i Vich
Història
Militar
Comunicació
Enginyer militar, pioner de l’aerostació, publicista i columbòfil.
Estudià a l’Academia de Ingenieros de Guadalajara 1874-78 Es distingí en obres militars el Pirineu, Lleida, Cuba, el Marroc, etc i en la campanya de Melilla 1893 Ascendit a comandant, fou cap de la nova secció de balons aerostàtics de l’exèrcit 1896 per organitzar-la, visità diversos països europeus A proposta seva, l’exèrcit adoptà el tipus de baló-estel, i el féu construir a Guadalajara Amb la unitat aerostàtica, intervingué en la guerra del Marroc, on organitzà un servei d’observació des de l’aire Intervingué en diversos congressos internacionals d’aerostació científica Berlín, 1902…
,
Antoni Paluzie i Borrell
Astronomia
Astrònom.
Fou secretari de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica i director de l’Agrupació Aeronàutica Espanyola Publicà Formación de los cráteres lunares 1953, Cómo se realizarán los viajes interplanetarios 1958, The Names of the Minor Planets and their Meanings, Kessello 1963, Las maravillas del cielo i L’Univers 1966
Marià Foyé Ràfols
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i…
Joan Amigó Freixas
Esports aeris
Pilot d’avió.
Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89
Jacqueline Cochran
Aeronàutica
Aviadora nord-americana.
Obtingué la llicència de pilot l’any 1932 i, després, tot un seguit de rècords en competició Fou la primera dona que superà la velocitat de Mach 2 Fou presidenta de la Federació Aeronàutica Internacional i posteriorment consultora de la NASA per a l’entrenament d’astronautes Escriví una autobiografia The Stars at Noon 1954
Alphonse Pénaud
Aeronàutica
Inventor francès, precursor de l’aviació.
Estudià molts principis emprats posteriorment en aeronàutica, entre els quals cal destacar l’ala de fletxa i el tren d’aterratge El 1876 obtingué la patent d’invenció d’un aerodina proveït d’hèlix, molt semblant als primers avions que aconseguiren de volar, però no obtingué els ajuts necessaris per a realitzar el projecte i se suïcidà
James Harold Doolittle
Aeronàutica
Militar i aviador nord-americà.
Especialitzat en aeronàutica, participà a la Primera Guerra Mundial com a aviador Més tard experimentà nombrosos perfeccionaments en els avions i aconseguí diverses marques mundials de velocitat Durant la Segona Guerra Mundial lluità a l’Extrem Orient bombardeig de Tòquio, 1942, Àfrica i Europa Sortí de l’exèrcit i ingressà a la companyia Shell 1946-58 des del 1959 treballà en projectes espacials
Henri Farman
Aeronàutica
Pilot d’aviació.
S'inicià en el camp de l’aviació el 1907, després d’haver estat pilot d’automòbils i de motocicletes El 1908 féu el primer vol a Europa en circuit tancat Issy-les-Moulineaux i el primer vol entre dues ciutats Bouey-Reims El 1911 creà la primera escola de pilotatge sense visibilitat i, juntament amb el seu germà Maurice, fundà una important companyia de construcció aeronàutica