Resultats de la cerca

Primer president del Futbol Club Barcelona, fou elegit en la reunió fundacional del club, el 29 de novembre de 1899, i ratificat en el càrrec en tres assemblees fins que el 25 d’abril de 1901 presentà la dimissió per motius laborals Durant un període, el seu pis del carrer de la Princesa fou utilitzat com a lloc social del club Durant el seu mandat aconseguí que el club tingués per primera vegada camp propi, el camp de l’Hotel Casanovas, inaugurat el 18 de novembre de 1900 Com a jugador, jugava de defensa lateral i disputà el primer partit de la història del Barcelona, el 8 de…

Doctor en dret civil i en dret canònic, i ordenat prevere el 1955, fou collaborador i, des del 1953, secretari de Josemaría Escrivá de Balaguer Membre del consell general de l’ Opus Dei  1966, en succeir Álvaro del Portillo  Escrivà de Balaguer al capdavant de l’organització 1975, en fou nomenat secretari general i, el 1982, amb l’erecció de l’Opus Dei com a prelatura personal, vicari general Membre de la Congregació per a les Causes dels Sants i del Tribunal de la Signatura Apostòlica, participà en les assemblees generals del Sínode dels Bisbes sobre Amèrica 1997 i Europa 1999…

Cònsol abans del 223, Trebonià Gallus li encarregà la lleva de milícies per tal de combatre l’usurpador Emilià 252 Mort Trebonià, fou proclamat emperador per l’exèrcit i, tot seguit, reconegut pel senat, amb el qual sempre mantingué bones relacions Continuador de la política religiosa de Deci, promulgà dos edictes 257 i 258 contra els cristians, que els obligaven a observar el culte estatal i els privaven de reunir-se en assemblees i de visitar els cementiris, els quals, juntament amb les altres propietats i béns, els foren confiscats Durant el seu govern moriren màrtirs, entre…

Advocat de professió –abans de jubilar-se fou fiscal de l’Audiència Territorial de València–, ha dedicat a la investigació històrica bona part de la seva vida L’any 1961 publicà el llibre Historia de Villanueva de Castellón , que fou reeditat el 1987 per l’Ajuntament de la vila Es tracta d’un estudi capdavanter en història local que evidencia, al mateix temps, la formació autodidàctica de l’autor Fou cronista oficial de Vilanova de Castelló des del 1965 fins al 1996 Un altra obra seva és la Crónica del Ateneo Mercantil 1879-1978 , editada per aquesta institució el 1979 en commemoració del…

Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia  des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal  1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de…

Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…

Deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona Es doctorà, el 1946, amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 1949 Fou fundador d’Anabis 1945, entitat precursora del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, ideat igualment per ell 1947, i del qual fou secretari general Professor adjunt a la Universitat de Barcelona 1948-54, vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d’…

Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC  del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…

El 1747 s’establí a París com a agent de banca Enriquit ràpidament, el 1765 actuà de banquer, però el 1772 deixà les finances per la política Publicà obres d’economia política defensant la necessitat d’un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, Turgot Essai sur la législation et le commerce des grains , 1775 Nomenat director general del tresor 1776 i de finances 1777, seguí una política de reformes parcials —estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits— Introduí també reformes de caire filantròpic —abolició de la tortura,…